ENYA

 

 

Lletra, música i poesia en harmonia.

 

Enya: Only Time

 

 

 

 

 

Jarabe de Palo

Jarabe de Palo és un grup espanyol liderat per Pau Donés (1966), que és a la vegada el compositor, guitarrista i cantant. Es tracta d'un grup de rock llatí, relativament conegut a l'estranger i que s'ha emportat un gran nombre de premis entre els quals destaquen els Premis Ondas, apart de nomincacions als Grammy. Van donar-se a conèixer amb el single La Flaca el 1997

  

DEPENDE

 

BONITO

REALIDAD O SUEÑO

SANITAT, EDUCACIÓ... QUE ENS DEIXEN TRANQUILS !!

Em preocupa molt, com acabarà la sanitat en el nostre país. Aquesta ideologia privatitzadora que encapçala el PP, no ens augura res bo.

Fixen-nos en EE.UU, on l’assistència sanitària està privatitzada, que disposa dels millors hospitals del món, i en canvi el grau d’insatisfacció de la població  és molt elevada. La qual cosa, ens indica que  no per disposar d’unes instal·lacions supèrbies , necessàriament ha de funcionar bé.  A més, és dels més cars ,també, del món amb un 16’7% del PIB .

Espanya , en 2008, any que començà la crisi gastava 6’5% del PIB, per davall de la mitjana europea que era del 7’3%. El sistema sanitari espanyol, fins ara, ha estat molt ben valorat per la ciutadania, evidentment , hi ha coses per a millorar (temps de visita, llistes d’espera...) , però el grau de satisfacció , segons les enquestes , ha sigut  bo.

 Convertir la sanitat en un negoci, és ja el que ens faltava per enderrocar  el tan anomenant estat del benestar. L’educació convertida en eina ideològica i religiosa, i la sanitat convertida en un negoci, atempten contra els dos pilars bàsic de la societat.

Els governs socialistes i el govern tripartit en Catalunya, havien incrementat els recursos financer per a la sanitat pública, reduint el dèficit que tenia. Ara , amb  les constant retallades , la sanitat perdrà la seua qualitat i en conseqüència afectarà a la nostra salut.

Que no ens retallen en sanitat, ni educació, ni en pensions, ni en les ajudes als dependents, als aturats. Si volem retallar.. que ho facen, però allà on pica , on cou.. o siga : a l’impost de patrimoni  (2.100 milions), a l'impost de successions ( 2.552 milions), a l'impost a les grans empreses (5.300 millons),  subvencions a l’església retrògrada i homofoba. (10.000 milions). Ahí tenen suc, que xuclen . A nosaltres, el poble, la classe treballadora que ens deixen tranquils.

 

BREUS PINZELLADES AL VOLTANT D’UN GRAN PINTOR : PENYA-ROJA

Penya-roja, com ells signa els quadres , és qualifica com pintor figurativista  realista i naturalista.

En 2011, exposà, com a invitat, a León en la  Galeria Pers Polis.

En 2012 , va ser sel.leccionat per la  pintora Marta Sozzi ,  comissària artística, com a   pintor representant d’Espanya  a Nova York, concretament en  Jadite Galleries , juntament amb altres artistes : Carla Arouesty (Mèxic), Gisela Gaffoglio (Argentina), María Zañartu ( Chile), Gabriela Batista (Panamà).

Posteriorment, una altra vegada, Marta Sozzi  el va requerir perquè tornara a exposar en AC Gallery  situat a la Plaça Chueca de Madrid, juntament amb Alejandra Bremer(Chile), Lorena Fernández(Colombia) i Gisela Gaffoglio (Argentina) , la qual, ja va exposar amb ell  a Nova York.

L’invitaren a  exposar en Califòrnia en el Latino Art Museum de Pomona , i també, en   la Fira d’art a Roma i una altra en París en un Estand d’Espanya. Els va agrair l’interés mostrar, però   va declinar les invitacions per considerar-les massa precipitades pel poc temps  que disposava per a la seua preparació.

Actualment  està enllestint  una exposició individual ,  encara que no ha posat data ni lloc.

Es considera  un pintor independent, bastant refractari  a  participar en concursos, tot i que, n’ha guanyat alguns de pintura ràpida.

Què he de dir de Vicente !  Pepe Aragó, gran professional i millor persona, em digué ,quan treballaven en el CP Recaredo Centelles de la nostra ciutat, :  “Vicente, ha sigut el millor alumne que he tingut mai, el més intel·ligent ”. Aquestes paraules , dites per Pepe, són un gran elogi i més quant són expressades amb el cor en la mà.

Des de ben xicotet, va destacar amb la pintura, la seua autèntica vocació. Sempre el veia amb el pinzell en la mà. Si podem afirmar que la pintura és un art amb el qual es naix ,  Vicente , sense cap mena de dubte , ha nascut amb eixa llavor artística , que només els grans tenen a dins.

Actualment, la seua pintura , viatja , fins i tot, fora d’Espanya. El seus quadres ,van agafant fama, nom i prestigi.

Si alguna cosa ha de posseir una obra d’art, és la seua originalitat. Jo, que sóc un admirador de la seua , la trobe en la utilització que fa del color , en la gran lluminositat que impregna el quadre.  La bellesa de la seua obra, no està solament en plasmar la realitat en el llenç, a més , li dóna la màgia de poder imaginar-te-la. L’aire, la claror, la penombra., el color, la llum...aquestos elements, combinant-se en els seus paisatges, provoquen que  la seua pintura prenga dinamisme, prenga vida.

El futur  d'un artista  és impredictible... però jo aposte per ell com un valor segur.

Ací teniu una breu representació de la seua obra.

 

 

DIVAGACIONS : LA MIRADA

He estat en un bar cèntric del poble. Una cervesa , molt fresca, m’ha omplert de goig aquest moment puntual del dia.

Taules amb gent,  uns parlant , altres escoltant, altres en silenci.  Una parella  amb una taula  i amb silenci.  Silenci... em va cridar l’atenció. No parlen ? .  No tenen res a dir ?.  Res  a comentar ?   Solament es miren. De vegades fixament, de vegades , crec que es miren sense mirar.

Quin pou sense límits és la mirada. Afirmar que és la màxima expressió del nostre estat anímic , seria exagerat ?  Popularment la dita :” la mirada és  el mirall de l’ànima” , coincidim en què és certa ?

La mirada, ens posa en contacte el món interior i  l’exterior.  A l’exterior, els ulls vius són sinònim de joventut, perquè les emocions fan augmentar les secrecions lacrimals  i provoquen que els ulls brillen. En canvi, si en tenim d’ulleres , ens indica falta de vigor físic, ja siga per dormir poc, un excés de feina, malalties o penes.

Però, que em diem de la mirada interior?  Aquesta  només fa que manifestar com ens trobem per dins. Mirades apagades, tristes, inexpressives. Mirades  fredes, al·lucinades, absents. Mirades desconfiades, esquives, temoroses. Mirades valentes, ressentides. Mirades, tenses, rígides, paralitzades. Mirades de desig, d’amor, inacabades, persistent.

I que em diríem , si ara agafem aquest còctel i el barregem ?  podríem obtenir mirades de combinacions increïbles.

Si tanta informació ens dóna la mirada, podríem dir que és un llenguatge interior que  s’encarreguen els ulls de transmetre?.  Seria cert  dir : “Val més una mirada que mil paraules “. “ Amb una mirada t’ho dic tot”, “ Sí em mires a la cara ho sabràs”...i tantes altres que  tu , ara mateix, estaràs construint.

Ep! la cervesa,  per un moment l’havia oblidat.  Tal vegada, el silenci d’aquella parella de la taula, fóra una mirada. Tal vegada, s’estaven parlant amb la mirada ! !

- Ja estic ací ! no he pogut vindre abans. Què, com va tot ?

- Ací estic, esperant-te i  mirant , la mirada .

- La mirada ? 

- Sí, la mirada . La meua cap a dins, la teua cap a fora. La de tots, la de la taula ...

 LA MIRADA

 

DOMINAR LA INFORMACIÓ

Cada dia assistim, impertèrrits , a una autèntica manipulació dels mitjans de comunicació. L’ofici de periodista està en quarantena, malalt. Ja no es tracta de  narrar la veritat , es tracta de contar la veritat que interessa els amos.

 Es tanquen periòdics. Dels pocs que en queden, ofereixen una informació sesgada,  filtrada, pràcticament a la carta dels  polítics de torn. No solament s’està perdent el treball, també s’està perdent la professió.

Darrerament, l’única televisió que hi veig és la sexta. S’imagineu , si per un moment desapareguera?  quin tipus de “basura”, de fem,  televisiu ens quedaria ?

No interessa tenir a la massa informada. Millor és enredar, fer demagògia, mentir, canviar la terminologia perquè passen desapercebudes les noves retallades.

Molts polítics, ofereixen una roda de premsa, però sense preguntes. ( Què volen ocultar?  per què eixa por  a una pregunta  si tenim clara l’argumentació? ).

Sembla que quan més s’equivoca un  govern més se li exalça, més  se’l lloa, més es justifica. Aquestos mitjans de comunicació , pagats per una cartera sempre situada a la part dreta de la jaqueta,  com hagueren reaccionat si hagués sigut ZP el creador de les taxes judicials? no vull ni pensar-ho. Hagués sigut l’apocalipsi.

Dintre de poc tindrem lleis que no permetran gravar les actuacions de la policia. Això per què ? A què tenen por ?

No solament ens estan privatitzant la sanitat, l’educació,  privatitzant el benestar... Ara, també ens volem PRIVATITZAR LA INFORMACIÓ.

Dominar la informació , es com dir , dominar la societat. Una societat sense informació està intoxicada  per  la ignorància,  oberta , per tant , a la voluntat dels “señoritos de turno”.  Heu vist  o llegir  “ Los Santos Inocentes” ?  De Miguel Delibes.  Doncs , AIXÒ.

 

QUIN DOLOR QUE TINC!! --- TRANQUIL, ARA ENS EL REPARTIM

 “Gobernar consiste en repartir el dolor “. Aquestes paraules les ha oferit al gran públic, als mitjans de comunicació,  el ministre de justícia, Alberto Ruíz Gallardón.

Repartir el dolor, que bonic. Fins i tot , resulta bucòlic, prometedor: Tenim un gran dolor, i ara , aquest dolor l’anem a repartir entre tots.

 No ens deixem enganyar, en aquesta fórmula de repartiment del dolor, les parts de dolor no són exactament iguals. Els que administren el dolor, polítics convertits a metges, apliquen les teràpies als sofridors ciutadans, convertits en malalts.

 Ací teniu com es fa eixe repartiment del dolor :

-  La sanitat pública s’està privatitzant. La deixen en mans d’empreses, l’objectiu de les quals, com en tota empresa , és guanyar diners. Sabeu, aquestes empreses a què es dedicaven abans? moltes d’elles provenen del boom immobiliari. Acabat aquest “xollo”, canvien d’estratègia... on guanyarem diners ? Als hospitals.  I que podem saber dels hospitals ? Res, lògicament, però veuen negoci i s’hi apunten.

-  Es potencia l’educació privada en detriment de la pública.

- Els diners dedicats a la investigació s’han reduït un 75 %.  Les millors ments científiques espanyoles,  preparen les maletes per anar-se’n a altres països a guanyar-se la vida.

- La reforma laboral, només ha provocat que augmente l’atur, facilitar l’acomiadament  dels treballadors i abaratir el sou. Mentres, els empresaris acumulen cada vegada més beneficis.

-  La religió torna a les aules, potenciada per un govern que no fa cas si la constitució diu que  Espanya és aconfessional. Tornem als anys 40. Els bisbes estan feliços.!

- Els ciutadans , es manifesten... impulsivament, amb la justícia clara de reivindicar els seus drets conculcats.. però la policia els espera . Tu , tu.. i tu.. DNI,  al cap d’uns mesos els hi arriba la multa. La por , s’està instaurant en el nostre país.

- Cada dia, més desnonaments. No interessa canviar una llei anacrònica, que beneficia sempre els mateixos.

-  Ara hauren  de pagar per defensar els nostres drets. Si no tens diners.. No hi haurà possibilitat  de fer justícia.

Darrere d’aquesta situació  està , indubtablement la crisi, però també tota una ideologia política que s’està instaurant paulatinament en la nostra societat. Quan ens adonarem d’aquest canvi, pot ser siga ja molt tard.

EL PAPA, HA ESCRIT UN TWEET

El Papa Benedicto XVI, ha escrit un tweet.  El màxim representant de Déu en la terra, ha utilitzat les noves tecnologies per fer arribar a tots/es  els missatges celestials.

Llàstima que només s’observe progrés tecnològic i no s’acompanye també d’un progrés social, d’igualtat , de civisme, de solidaritat amb els més necessitats.

 Aquesta església, que com ja he dit en altres ocasions, és homofoba, que condemna l’ús del preservatiu, el sexe com a plaer natural , que condemna el divorci, l’eutanàsia, l’avortament... que relega la dona  a  no exercir el sacerdot... una església que sempre ha estat al costat del poder , siga quin siga ...

L’església ha d’evolucionar. Ho ha de fer . Si no ho fa... no solament desapareixeran el bou i la mula o l’estrella de Betlem.. també desapareixeran els  creients. El seu discurs , ja no és vàlid actualment.

 No fa massa temps, a les persones esquerranes, el clero les  tractava de convertir  en destres; a  les persones que es suïcidaven els negava el funeral perquè desconeixien les malalties mentals o les depressions.  Avui , seria impensable que feren açò. Doncs el mateix passarà en tot el seu discurs anacrònic i acientífic, haurà d’evolucionar  perquè el debat públic està guanyat, a poc que u siga mínimament intel.ligent

EL TWITTER, un camí cap a l’evolució ... Papa, Bisbes, Sants/es, i demés personatges celestials.. aprofiteu-lo per a fer el canvi.

A mi , personalment, ni ara ni després ... en convencereu de res.. però, potser  a altres els alegreu una mica la vida . Encara que siga per açò últim , ja val la pena.

 

ALGUNA COSA PASSA AL MEU CARRER.

 Alguna cosa passa al meu carrer. No és com altres anys. No hi ha llums intermitents multicolors, que  enllumenaven els balcons, terrasses, portals... Aquest Nadal , res és  igual. Hi manca il·lusió, seguretat en el futur. Hi falten diners, hi falta treball.

La privatització de la sanitat, de l’educació, l’exili del nostres millors científics i joves talents,  una justícia discriminatòria pensada únicament pels rics, infinitat de corruptes, lladres ... que impunement   ,circulen com si res hagués passat, per l’escenari polític.

Els treballadors, a disposició de l’amo. “Si piules al carrer”. Milers de famílies sense casa, cues de gent per arreplegar bosses amb aliments... Retallades i retallades sense esma, que només provoquen que  agreujar encara més , la caòtica situació del país. Els  impostos tots amunt els salaris , tots  avall. El poder adquisitiu dels treballadors , cada vegada més deteriorat.

Aquest Nadal, res és igual. No em resulta gens fàcil  seguir el ritual : “Bon Nadal”, “Feliç Any “.. etc,  tòpics ,de sempre, emplenant el facebook, Internet, el correu...

El futur que ens espera és molt dur .

SALUT , AMOR,  PAU,  ESPERANÇA, TREBALL, JUSTÍCIA .... brinde per això, però que quede clar, estic INDIGNAT .

 

ELTEMPS...

Ahir, va ser el meu aniversari. “Per molts anys”, “Felicitats amb aquest dia tan especial”, “ Aniversariiii feliççççççççç, Aniversariiiiiiiiii feliççççççççççç.. et desit...” .

Familiars i amics, et recorden , que acabes de complir un any més i aquest fet , s’ha de celebrar, festejar... He finalitzat un altre període de temps de la meua vida. Un any més.

El temps, quin concepte més difós, diluït, transparent. El vull agafar amb les mans  però no sé on és. No el puc tocar, ni observar, ni aturar. No sé el color o la textura , la forma, la cara o la veu que té. Però està., ens envolta.

Tant se val,  si ja tinc un any més. El temps no s’atura, continua el seu llarg viatge invisible, il·limitat, infinit...

Ho torne  a dir, com m’agradaria atrapar-lo amb les mans, detenir-lo, parlar amb ell, que em contara  en quina parada de la vida em deixarà. Em deixarà, allí, fins que un altre temps  més permanent, més meu, més propi, anirà desfent-me a poc a poc. L’altre temps , no s’atura, ell continua el seu viatge impertèrrit.

Millor  pensar  que hi ha per davant. Avui, demà... vint-i-quatre hores possibles, prometedores, suggerents... ens inviten a seguir cavalcant  al  llom d’allò que està passant , just, en aquest moment que estàs llegint.

PABLO ALBORÁN

 

 

 

 

 

UN AUTÈNTIC REGAL

 

 

 

EXTRAORDINARI DISCURS POLÍTIC



Estareu d'acord amb mi, en què  es pot dir més fort però no més clar. Aquesta jove socialista Patricia Hernández Gutiérrez, fou elegida diputada per Santa Cruz de Tenerife, una de les regions més afectades per l'atur juvenil.

 

Feia tant de temps, que no escoltava fer oposició sensata, amb convenciment, amb ganes de canviar aquesta situació ,tan lamentable, a  la qual ens ha portar l'actual  govern, que albire una incipient esperança pel canvi, que tot  encara no  està perdut. Darrere nostre, hi ha joves preparats, amb ganes de millorar, de fer justícia d'una vegada.

Els polítics, no han de perdre mai els principis que els han dut al poder, si ho fan,  més prompte o més tard, el poble els passarà la factura de la seua traïdoria.

 

La meua felicitació, Patricia Hernández, gent com tu, fan molta falta en este país d'amiguisme i clientelisme polític.

 

La política no és un mitjà  per a guanyar-se la vida, pegant la cabotada davant del cap. L'objectiu d'un polític és servir a la societat, dotar-la de lleis perquè,  cada vegada ,siga més justa. Dissortadament , la major part de polític , d'un signe o d'un altre,  no acompleixen aquest perfil. S'hi troben contaminats de poder. És fàcil  emplenar-se les butxaques en nom del poble, però sense el seu consentiment.

Per primera vegada , observe un polític que es creu el seu discurs.

 

 

 

http://www.youtube.com/watch?v=gIym4ns6rNs&feature=player_embedded

TRES CLÀSSICS

PER UNA NIT MOLT ESPECIAL  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FILLDEPUTISME, TITERELLISME, NOPAGUEIJAESTÀ

 Aquesta política d’austeritat, que ens amarga la vida, no serveix per a res. Absolutament per a res. La meitat dels països d’Europa estan endeutats. Tots han gastat més del que  podem. Ara el deute generat,   no és pot  pagar de cap de les maneres. És impossible. 

Si una família ingressa 5 i  en deu 10 , és evident , que encara que no mengen, no s’escalfen,  no vagen a l’escola, ni a l’hospital; encara que l’amo tire al servent al carrer d’una patada...la família NO PODRÀ PAGAR EL DEUTE.

El deute acumulat pels Estats, està inflat d’hipocresia, de cinisme i  de filldeputisme... , Tot açò provoca  el que s’anomena  Titerellisme . Com a conseqüència de tot això apareix el NOPAGUEIJAESTÀ.

  Per si de cas us aclare aquests  termes:

 FILLDEPUTISME:   Es diu de la pràctica que realitzen els bancs, amb consentiment del pare de tots els bancs.. un tal BCE, per a poder deixar diners amb un interés  molt més alt quan més pobret siga el país. 

TITERELLISME:  Forma  de govern dictatorial, que realitzen , fefaentment, polítics ineptes que només segueixen la veu del pare del banc, BCE, i de la seua representant permanent d’Alemanya.

NOPAGUEIJAESTÀ. Forma que han d’adoptar els Estats més dèbils per eixir de la crisi. Consisteix en no pagar un deute injust, provocat  pels amos de sempre ( els que tenen els diners)

Argumentació:

 Un estat necessita diners per a poder fer front a les seues despeses. L’estat en demana als bancs, i aquests els hi deixa, però a un interés immoral. Tan immoral que quan més necessitat té un país més alt l’ha de pagar .

Qui deixa els diners als bancs  és  .. El pare dels bancs, o siga el  BCE. 

El problema és  que el pare dels bancs deixa els diner als seus fillets a un interés molt baixet.. i a través del filldeputisme els fillets els el deixen als Estats pobrets amb un interés altíssim. 

Si de cas, et preguntes... Ui.. i perquè els Estats pobrets, no demanen directament els diners al pare dels  bancs si aquest cobra un interés més baixet ?   perquè el pare dels bancs i els seus fillets han negociat i s’han posat d’acord en què  el pare dels bancs no deixa diners a desconeguts.. només als seus filletes. Per què ?.. - Doncs clar!! eixa és la resposta...  perquè  si ho feren no hi hauria  NEGOCIIIIIIIIII.

COLLONSSS!!!  qui ho anava dir.!  O siga, seria més o menys com si una persona robara diners a una altra i després tinguera la pocavergonya de prestar-li els diners robats a un interés altíssim,  perquè cap altre en té de diners.

 

Xe! apunta’m al NOPAGUEIJAESTA. !!  Xe ! quin mal de panxaaaaaaaaaaaa!!

 

 

 

EL PAPA QUE NO POGUÉ SER, (Font : un article del País)

 Carlo Maria Martini, cardenal de Milán des de 1979 a 2002. El pàrkinson, acabà amb la seua vida i  el privà  en la primavera de 2005 d’eixir Papa.

Sembla ser, que hauria segut un Papa modern, dialogant , crític , amb dubtes.

 El 8 d’agost, ja en les acaballes de la seua vida, concedí una entrevista al també jesuïta Georg Sporschill. Després de revisar-la incapaç ja de menjar , de beure i de quasi parlar , cridà el seu metge i li donà instruccions precises perquè el deixarà morir en pau, sedat i sense tractaments terapèutics.

 Un dia després de la seua mort, el 31 d’agost el diari italià Corrierre della Sera , publicava l’entrevista. El seu testament vital:

“ - L’església està cansada en Europa i en Amèrica. Les nostres esglésies són grans, però els convents estan buits.... Els nostres rituals i la nostra roba són pomposos...”

“- Si dos gays desitgen signar un pacte per donar una estabilitat a la seua parella  per què volem que no siga així ?”.

“ per a vèncer la fatiga de l’església recomane   .. la conversió, l’església ha de reconèixer els seus errors i seguir un procés de canvi radical, començant pel Papa i els bisbes. Els escàndols de pederàstia, impliquen un camí de conversió. Cal preguntar-se si la gent segueix escoltant els consells de l’església en matèria sexual., és una autoritat o simplement una caricatura en els mitjans de comunicació ? “

“ Pense en totes les parelles divorciades i tornades a casar. Esta gent, necessita protecció. Una  dona que es abandonada pel seu marit té una nova parella que cuida d’ella i dels seus fills, si és objecte de discriminació, se talla la relació amb l’església.”

 - Criticà l’acarnissament terapèutic. I afirmà , que l’església s’ha quedat arrere 200 anys.

 Les seues paraules i els seu discurs, reflecteixen el divorci entre l’església catòlica i el món que l’envolta. Veu crítica i lliure fins el final.

 Què seria de l’església  si Martini hagués sigut Papa ?

EDUCACIÓ O IDEOLOGIA

Dintre de poc assistirem una altra vegada a una nova Llei d’Educació (LOMCE), i també , altra vegada, una nova llei d’Educació no consensuada per les diferents forces parlamentàries i en  conseqüència ,  sense l’estabilitat  i  equilibri necessari per una bona salut a llarg termini. 

 L’educació, d’aquesta manera, se transforma en una eina política, ideològica, més que no pas, en un procés objectiu d’ensenyament i aprenentatge, en un procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada organitzada i sistemàtica, els seus coneixement acumulats, aptituds i valors a les noves generacions.

 Aquesta nova llei, no aporta res per a millorar els resultats del nostre sistema educatiu,  donat que no hi ha cap mesura que incidisca ostensiblement en això, ni millor ni pitjor.. no hi ha cap.

Ara bé, aquesta llei,  sí que està plena de paradigmes ideològics :

- Escola pública/Escola concertada

- Religió/ nova assignatura : Educació Cívica i Constitucional.

- Castellà /Les llengües pròpies de cada comunitat .

 Són aquestes mesures, les que van a millorar els resultats?  !!

 Més prompte a l’inrevés, potencien l’escola concertada, potencien la Religió, infravalora la llengua pròpia de cada comunitat i,  fins i tot, rebutja el sistema d’immersió lingüística.

Dit açò, realment , què és el que s’intenta,  millorar l’educació o introduir-nos a tots/es la seua ideologia?  Tu tens la paraula.

 

DÓNA VOTS ESCORAR-SE CAP AL CENTRE?

La vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano, diu que  ‘hay que huir de la cuevita de la izquierda porque es atractiva para lamerse las heridas, pero aleja de las mayorías’.

Si aquest és el pensament, l’ideari del PSOE, després de la constant pèrdua de vots de les darreres  eleccions... anem bé! , però que molt bé !!  O siga,   el PSOE  no ha de fer una autèntica política d’esquerra?, S’ha de deixar escorar cap al centre per buscar nous votants?

En tot el que està passant al nostre país, declaracions d’aquest tipus, l’únic que provoca és més desencant i més desconfiança   per a fer front a tots els desgavells de la política actual.

Lamentables  aquestes declaracions.

Com he dit , en altres articles, el partit que ha de substituir al partit actual ha de ser conseqüent,  atrevit, amb les idees clares, nítides, amb polítiques que canvien dràsticament els atemptats contra l’estat de benestar que s’està practicant actualment. Si no és així, el PSOE perdrà les senyes d’identitat  com a  alternativa de govern.

És que el PSOE , ha de continuar amb la política de privatització de la sanitat i de l’educació ?   És que ha  de potenciar, també,  la religió per damunt de la ciència ?  És que ha de  continuar retallant els sou  als funcionaris... ?   És això el que tracta de dir-nos Sra Elena Valenciano?

 Hi ha massa en joc, per tenir que llegir aquest tipus de declaracions, i més del lloc d'on vénen.

JO, SÍ FARÉ VAGA

No cal  que enumere les raons per les quals,  demà , jo sí faré vaga. Tots les sabem , és més ,  les estem patint.

Recorde, que abans de la mort de Franco en 1975, les forces progressistes eixien al carrer, ens manifestaven  i ens mobilitzàvem perquè a Espanya arribara la democràcia. Aquesta agitació social , ( manifestacions, vagues...) donà els seus fruits i s’aconseguí passar de la dictadura a la democràcia . Una democràcia amb una  Constitució , que el poble haurà de dir , si és suficient o pel contrari s’ha de modificar  per condicionar-la a diferents tipus de realitats socials, laborals, territorials  o econòmiques.

Demà, jo, no treballe  i em sume a tota  la gent,  que manifestarà, la seua disconformitat en aquesta política  d’austeritat extrema, dictada per Merkel i els mercats financers i secundada pel  nostre  govern, que està provocant tant de sofriment en el poble.

Demà , jo sé, que estaré lluitant  pel futur dels meus fills , de tots els joves, dels aturats, de la gent que ho ha perdut tot,  per la defensa d’una  educació i sanitat  pública, pels pensionistes , pel xicotet comerç, i per tots els sectors tant socials com econòmics  ... que  estan pagant tant car  una crisi que ells no han provocat.

 

EL CONFLICTE ESTÀ SERVIT

No em teníem prou amb  un estat del benestar totalment retallat, apedaçat, deteriorat... Ens faltava el ministre Wert, presentant un esborrany de la nova llei d’educació totalment anacrònica i pràcticament irrealitzable.

Wert, d’aquesta forma , acontenta a la dreta més extrema i a una església que, dia rere dia, va perdem credibilitat per les seues posicions acientífiques , més pròpies de la profunda  Edat Mitjana que de l’època actual. L’església, aconsegueix , doncs, que la religió siga avaluable i, a més , que desaparega L’educació per la Ciutadania, donat que aquesta assignatura està plena de pecats mortals.

No content amb això, Wert dóna un pas més; el català  es considerat com a llengua no vehicular,  atacant d’aquesta manera els sistema d’immersió lingüística i el que és més lamentable,  la mateixa essència de la identitat catalana. El conflicte està servit.

 Cada colp que es done no solament a l’estat del benestar , sinó també al principis constitucionals, a  no respectar les llengües pròpies , a negar que un poble decidisca per ell mateix.. provocarà en un futur canvis més radicals, però en sentit contrari. El govern que puga substituir a l’actual haurà de fer-se càrrec de restituir  tot allò ,conculcat. No hi haurà possibilitat de mitges tintes com fins ara. Que se preparen  aquestos posseïdors de la veritat  absoluta i divina.

LA JUSTÍCIA FÀCIL

PPe - Xe, que bé  es viu en un país  amb Justícia!!

PPito - síiiii.. ja ho pot dir .ja… molt bé, es viu molt bé!

PPe – Mira… ara si u de fora  vol obtenir un permís de residència només ha de  tindre  160.000 eurets!! es compra un piset i ja té el permís!!

PPito – Me caguen la llet!!  açò si que és just collons!! i legal.. molt legal.

PPe- ahhh.. encara hi ha més... veritat que tu has pagat a hisenda tots els anys el que et correspon?

PPito- Home , clar.. faltaria plus! Tots els anyetsss.. a pagar! ( me caguen Dé..si no ho faig em tanquen a la presó).

PPe – Doncs ara , tots aquells que han posat els dinerets en paradisos fiscals,  si porten el dinerets ací.. Ja no han de pagar tot allò que  no havien pagat.

PPito – Uii.. això està  molt bé, collons!! damunt que els porten.. no voldràs tu que paguen!!.

PPe - clar home, per això és just.

PPito-  molt just , collons . molt just.

PPe- Més justícia justa, mira, 4 mossos apallissen un detingut i els condemnen a 6 anys de presó per tortura… a que  no saps que ha fet el  govern?

PPito- Home,  has tenir en compte que és la policia! collons, la policia!

PPe- Exacte, per això el  govern els ha indultat . No podia ser d’una  altra manera. Hem de ser justs. i legals.

PPito-  Xe, açò és massa tu, la veritat és que vivim en un país , xe.. justísssimm !!..collons!!

PPe-  Ja no vull ni parlar dels estudiants!. xe, el que vulga estudiar que pague. Ni beques, ni històries. Diners per davant!. Tu  tens diners? Sí, a la Universitat. Tu no en tens ? No, a fer la mà.

PPito- Ja està bé.. al final tots anirien a la Universitat! noooo home ! això no seria just.!

PPe- Exacte. No seria just. Qui pot que pague. i qui no .. xe…  que no estudie.! Això és  just .

PPito- Sí,  molt just . i sobretot , constitucional.

PPe – Un altra cosa, ja estem farts, qualsevol por presentar una denúncia en els jutjats,  i així estan ells!!. Plenets de paperassa, de denúncies, els pobrets jutges estan  fins els collons de papers. Sort que tenim  Gallardon, xe.. este home val molt .

PPito- Sí.. i que ha fet ?

Ppe – Doncs, en compte de posar més jutges  i informatitzar la justícia , que seria molt car ,  ha fet un autèntic miracle.

PPito-  Un miracle! per l’amor de Déu! quin miracle?

PPe- El que vulga posar denúncies.. que pague.. collons.. que pague! que tot val diners. Ja està bé. Tu tens dinerets? Sí, posa la denúncia. Tu  tens dinerets ? No, xe, et calles i ja està.

PPito- És just, ja veuràs tu com prompte desapareix la paperassa en els jutjats! ja està bé  home,  ja està bé.

 PPe- Xe, una cosa si que em preocupa molt. Gao Ping i la màfia Xina, tots al carrer.

PPito- Ui.. però no els havien detingut?

PPe. Sí, però no sé que d’un defecte de forma.. unes hores demés que havien estat provisionalment en la presó,  xe.. una tonteria.! però mira  al carrer de moment.

PPito. Això no és just.

PPe. No és just no ,  però clar.. a veure que fas,  no voldràs que el que vaja fet mal una tonteria de forma el tanquen a d’ell?

PPito. – Homeeee clar que no! que això és la justícia. Massa caldria  que algú fóra responsable.! no home no.

PPe – Xe , un altre dia parlarem de Wert,.. és com un toro brau, es creix amb el càstic...

PPito- Un toro brau ?

 PPe.. Ja t’ho contaré home.. que ara tinc pressa.

PPito – Un toro brau!... que haurà fet este sant, perquè tots es posem amb ell.? 

tan fàcil que és ser justs, fer justícia.. i mira que la gent es busca complicacions.. collons!

LA GESTIÓ DEL CANVI.

 Hi ha tants valencians pels quals em sent orgullós  de ser-ho ... que seria una temeritat intentar enumerar-los tots.

 En aquests moments tant difícils pel futur de la nostra identitat com a poble... és un plaer escoltar a Raimon. La lluita continua amic. Em consola, visionar retrospectivament la nostra història i pensar que si en 300 anys de persecució, de prohibició, d’humiliació.. la llengua nostra  ha perdurat... no serà aquest govern ni cap altre, el que ens negarà la nostra identitat com a poble. Quan més no ens deixen ser el que som, amb més força defensarem els nostres drets. Que ho tinguen ben present els futur  polítics. El  canvi haurà de ser radical, ja no hi val la justícia ni el dret a mitges.

 L’esquerra no ha de demanar perdó a ningú per allò que no s’ha fet o s’ha fet mal, el que ha de fer és fer una autèntica  política d’esquerra, sense por, amb  la llibertat i la justícia al davant. 

 

 

LA MEUA LLENGUA ÉS EL MEU POBLE

Avui no escric jo, avui escriu el mestre, el professor Manuel Sánchis Guarner.

Ens deia en “ La llengua dels valencians”:

“ Qui renuncia a la seua llengua renuncia a la seua pàtria i el qui renega de la seua pàtria és com el qui renega de la seua mare. Un insatisfet, un desgraciat, que mai no podrà aspirar a ser altra cosa que un metec.

La llengua no és pas, com alguns imaginen erròniament, un instrument intercanviable, apte per a expressar conceptes i idees preexistents; ben al contrari, la llengua està absolutament lligada a aquests conceptes i a aquestes idees. Parlar d’una manera peculiar signific pensar d’una altra manera privativa, i pensar d’una  manera privativa significa concebre la vida d’una manera pròpia. La llengua i el pensament són lligats indissolublement, i l’extermini d’una llengua vol dir també l’extermini de la cultura de la qual la  llengua és expressió... "

 En aquests moments en què la dignitat de la nostra llengua està en perill, hem de reaccionar. Estimen la  nostra llengua, donem-li l´ús social que es mereix i defenguem-la davant d’aquells que la menyspreen i la rebutgen. Està en joc la nostra supervivència com a poble.  

Que ningú ens lleve la nostra llengua!

DESTORBEM !!

 Dos vells, s’han suïcidat. Un matrimoni  d’ancians 77 ella i 78 ell. De Granada. S’han suïcidat.  Terrible , dramàtica i cruel notícia.

Mirem-ho d’aquesta manera. Dos persones ancianes  s’han llevat la vida. Han deixat una nota als seus  fills : DESTORBEM  però també   ens l’ han deixat a tots  nosaltres.

Quina societat estem fent?  Dos vells, tota una vida treballant, donant el millor per als seus fills, havent pagat els seus impostos  per disposar d’una  pensió que els permeta, en arribar  l’edat de jubilació,   ser independents, autònoms,  poder fer front a  la  vida , per no sentir-se humiliats. Ara , quan tot ho han entregat,  quan més necessiten  ajuda,  just ara, “ destorbem”.

 

Me’ls imagine sols, desvalguts, en silenci, asseguts a una vella butaca, l’un al costat de l’altre,  amb el cabasset ple de medicaments i el got   d’aigua damunt la taula, amb  tristesa , amb  soledat. Tal vegada esperant el timbre de la porta per veure  els fills o els néts... Ningú arribà, ningú està.  Soledat.

 

Han donat la vida als fills, els han criat  i ara , també els han donat la mort... per no destorbar .

Sembla , que en aquesta societat tot destorba: els parats, els que no poden pagar la hipoteca, els dependents, els  jubilats, els joves sense feina.

Sembla, que no és bo tenir una sanitat i una educació universal i pública, no és un bon negoci!. destorba,

Sembla, que les grans empreses no han de pagar més impostos. Millor  permetre el  frau fiscal.

Destorben els professors, els metges, els invàlids, els indignats, els que ens manifesten per defensar el seu treball, l’escola, l’hospital, el menjador...

 I mentres... els culpables, aquells que mouen els fils de les lleis, ens somriuen hipòcritament...

Dos vells, s’han suïcidat, 77 ella i 78 ell...  tota una vida treballant... i  ara  han donat la seua mort .. únicament per no  DESTORBAR !!

DINAR D’AMICS

 Ahir mateix, sense anar més lluny, ens tornàrem a reunir .  En aquesta ocasió, en compte de set  n’erem  cinc. Cinc amics  de la infància, del mateix poble de Quart. Cadascú de nosaltres ho portem ben  gravat a la cara , a la llengua, en els gestos , en les  expressions,  i sobretot  en el cor. Som  els mateixos de sempre ,cal dir, que una mica més grans, això sí.  Estar junts com  estàvem abans,  com quan anàvem a escola, com quan ens reuníem per anar a jugar , al cinema... per fer les nostres primeres incursions en el món adolescent... Infinitat d’anècdotes, de rises intenses, de records del temps passat ... però ho torne a dir, som els mateixos, amb les  nostres apreciacions, amb les empentes que ens ha anat deixant la vida, unes agradables altres no tant... però ahí estem mantenint , malgrat els anys, la nostra  immutable  amistat.

L’amic de la infància  és un amic especial. És l’amic de tota la vida. Hem anat junts  desde sempre  i ens coneixem tant  .. que  els gestos, la mirada o el simple to de veu crea un conjunt harmoniós , poètic ... on l’empatia s’eregix com una llum aclaparadora  que parla per tots.

Abraçar , donar la mà ...a un amic  de sempre  és  connectar la vida passada a la present i la vida present a la passada. Aquest vincle... perdurarà sempre, perquè en definitiva, ha forjat  una part substancial de la nostra existència.

Ahir, a la taula, n’eren cinc, els altres ... que per una raó o una altra  no hi eren.. que sàpiguen, que igualment  estàvem presents.

Per a d’ells i en  nom de tots, una molt forta abraçada.

 

UN PAÍS , SOTA PAL·LI

No  fa massa, el dia 27 vaig publicar un article  “ SEMBLA IGUAL ... PERÒ”. Vés per on, ahir, apareix una notícia que ens mostra l’encertat del meu comentari.

Ahí va,  “ La Real Academia de Medicina y Cirugía de Andalucía Oriental”,  acaba de nombrar  Académico de Honor  a l’Excm. i Rvdm. Cardenal Dr. D. Antonio Cañizares  Llovera. Aquest acte va ser realitzat a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada. Al dia següent,  l’acadèmic Guillermo Olagüe, catedràtic d’Història de la medicina de la Universitat de Granada, va renunciar a la seua butaca al·legant que : “ l’acadèmia es una entidad específica para el cultivo de la ciencia médica  y Cañizares , carece de méritos médicos y científicos . Su único  bagaje cultural es un conjunto de creencias religiosas , básicament, dogmàticas, que están reñidas con la ciencia”.

Els mèrits que té aquesta personalitat religiosa són :

La seua afició per S.Lucas (patró de la medicina), la defensa de la vida , però no us confongueu, en el sentit d’oposar-se a l’ús del preservatiu encara que supose estendre la Sida i la mort a Àfrica,  a la investigació amb cèl·lules mare i amb embrions encara que això implique   alleujar  molt de sofriment;  a l’avortament, al dret sobre la pròpia mort.

 La pregunta és : Què pinta un cardenal, sense formació científica,  en una acadèmia de Medicina  amb tot eixe currículum ?

 Quaranta anys després de la mort de Franco, l’Estat continua estant dominat per la jerarquia eclesiàstica  Vaticana.  De què ens serveix que la Constitució Espanyola declare a  Espanya país aconfessional, si encara  passen aquestes anacronies ?

En qualsevol  altre estat , aquesta notícia seria un escàndol.

No m’estranyaria que dintre de poc, concediren al Papa , el premi  Nobel de física  per allò de descobrir que l’estrela de Betlem  era realment una supernova.

 Quin país !!!   Els nostres millors científics  a l’atur... i en les acadèmies . ARA ELS CARDENALS. !!