dilluns, 28 de gener de 2013

GAROU

SOU LE VENT



TU ES COMME ÇA


J'AI ENCORE REVER D'ELLE


GEORGES MOUSTAKI

LE MÉTÈQUE
Avec ma gueule de métèque

De juif errant, de pâtre grec
Et mes cheveux aux quatre vents
Avec mes yeux tout délavés
Qui me donnent un air de rêver
Moi qui ne rêve plus souvent
Avec mes mains de maraudeur
De musicien et de rôdeur
Qui ont pillé tant de jardins
Avec ma bouche qui a bu
Qui a embrassé et mordu
Sans jamais assouvir sa faim

Avec ma gueule de métèque

De juif errant, de pâtre grec
De voleur et de vagabond
Avec ma peau qui s'est frottée
Au soleil de tous les étés
Et tout ce qui portait jupon
Avec mon cœur qui a su faire
Souffrir autant qu'il a souffert
Sans pour cela faire d'histoires
Avec mon âme qui n'a plus
La moindre chance de salut
Pour éviter le purgatoire

Avec ma gueule de métèque

De juif errant, de pâtre grec
Et mes cheveux aux quatre vents
Je viendrai ma douce captive
Mon âme sœur, ma source vive
Je viendrai boire tes vingt ans
Et je serai prince de sang
Rêveur ou bien adolescent
Comme il te plaira de choisir
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons à en mourir
Et nous ferons de chaque jour
Toute une éternité d'amour
Que nous vivrons à en mourir.






















QÜESTIÓ DE PODER.

El  comitè Espanyol de Bioètica , té com a funcions  “emetre informes , propostes i recomanacions per als poders públics d’àmbit estatal i autonòmic sobre matèries relaciones amb les implicacions ètiques i socials de la Biomedicina i Ciències de la Salut. Així mateix, se li assignen les funcions d’establir els principis generals per a l’elaboració de codis de bones pràctiques d’investigació científica i la de representar Espanya en els fòrums i organismes supranacionals i internacionals implicats en la bioètica.”
Doncs bé, aquest comitè ha sofert  canvis molt importants en la seua composició. Han copat els seus llocs amb candidats clarament contraris a l’avortament, les investigacions amb cèl·lules mare embrionàries, eutanàsia, la homosexualitat...  defensant, per tant , els plantejament catòlics i en contra de la major part de lleis aprovades en aquestes matèries..

Us en  recordeu de l’article que vaig publicar  : “ La Real Acadèmia de Medicina i Cirurgia d’Andalusià Oriental”,  acaba de nombrar  Académico de Honor  a l’Excm. i Rvdm. Cardenal Dr. D. Antonio Cañizares  Llovera. El seu mèrit, un conjunt de creències religioses, bàsicament dogmàtiques que estan renyides amb la ciència.

Us en  recordeu també d’aquest altre.: “El servei de formació del professorat , CEFIRE,  d’Alacant ,  ha presentat un curs   titulat : “Apariciones  y milagros de Nuestra Señora”.

Afegiu a  aquest conjunt de despropòsits el següent : "La Universidad de Alcalá sustituye una sala de estudios por una sala para rezos".

La ideologia, doncs, prima sobre la ciència. Ara, les recomanacions per a la investigació científica ja estan custodiades per la ideologia  i en conseqüència la ciència sotmesa a la creència.  No hi ha diners per a la investigació científica però sí per l’anacronisme dogmàtic religiós.


dissabte, 26 de gener de 2013

SALVADOR ESPRIU I CASTELLÓ

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de fórmules noucentistes.
La producció literària d'Espriu és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la seva obra poètica (d'estil modernista) , Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.
Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva obra. Cal remarcar les Cançons de la roda del temps i el poema He mirat aquesta terra, magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho havia fet .




HE MIRAT AQUESTA TERRA

Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.




UNES SABATES MOLT CARES.


El diumenge passat, vaig estar en uns grans magatzems  de València. No tenia previst comprar res, encara que, quan hi vaig,  hi ha moltes possibilitats que compre alguna cosa. I.. dit i fet. Unes sabates en cridaren l’atenció. Molt bon acabat, a més,  amb goretex. Mirant-les per ací i per allà , vaig observar que estaven fabricades a  Xina. El seu preu 150 euros , què en rebaixar-les un 50% eixien per 75 €. Aparentment tot sembla correcte. He fet una bona compra.
De camí a casa, pensava... llàstima que les porten de fora, en tant d’atur que hi ha ací...i.. damunt haig de comprar productes fabricats en un altre país!. Ja no n'estava tan satisfet. Com s’ha pogut abaixar tant el preu?.
Mirares per on mirares tot estava rebaixat, 15%, 30%, 50%. Vestits, sabates, frigorífics, pantalons, camises... Encara que no massa gent,  hi havia la suficient per poder comprovar l’eficàcia del reclam, els cartellets amb eixos percentatges tant atractius estaven escurar-nos les butxaques.

Aquestes pràctiques  tant  enlluernadores no ens deixen entreveure el fons de la realitat, la raó per la qual aquests productes estant tant rebaixats, que no són altres que els  llocs on es fabriquen, la seua procedència : Xina, Bangladesh, Marroc... etc, ho fan amb un cost de mà d’obra increïblement inferior a la dels països europeus. Els drets humans, i els salaris són violats sense contemplació.  Jornades de 12 hores diàries, sis dies a la setmana, i amb un salari inferior a 200 € mensuals. Sense drets laborals  ni contractes dignes.
Les grans multinacionals, carreguen els camions, els trens, els vaixells... de mercaderies i les introdueixen a Europa.  Això explica les immenses fortunes , que amb crisi i tot, estan  acumulant importants marques .
En conseqüència, el mercat intern del nostre país està  en atur. Les grans empreses col·locant fraudulentament el capital en paradisos fiscals i damunt fabricant al Tercer Món.

Com diu el refranyer : “ No todo lo que reluce  es oro”. “ Comprar barat a vegades resulta car”.
I tan car que ens està resultant  aquesta globalització , sense llei, sense drets, sense justícia... Uns guanyen, els de sempre; altres perden , els de sempre també.

Escandalós, que aquesta lucrativa pràctica siga  consentida pels països desenvolupats trepitjant, drets laborals, socials  i mediambientals.. sempre al servei dels més rics,  dels que més tenen.
Aquestes sabates,  ja no són tan barates, al final en són molt cares i nosaltres som els que estem pagant la factura.

dijous, 24 de gener de 2013

APARICIONES I MILAGROS DE NUESTRA SEÑORA.


El servei de formació del professorat , CEFIRE,  d’Alacant ,  ha presentat un curs   titulat : “Apariciones  y milagros de Nuestra Señora”.
Que aquesta farsa, siga pagada amb diners públic  és totalment inacceptable.
Mentre multitud de professors interins se’n van al carrer per les retallades, els diners es gasten en potenciar la creència i introduir-la en l’ensenyament com si d’èpoques passades es tractara.
És aquesta l’educació que volem per als nostres fills ?  Inadmissible.



JOSEP MARIA DE SAGARRA I DE CASTELLARNAU


Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau ( Barcelona, 5 de març de 1894- 27 de setembre de 1961), va ser  poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.
Constitueix una de les realitzacions més vastes i ambicioses de la nostra literatura. A través del periodisme, la poesia, la prosa narrativa, el teatre o les traduccions, Sagarra revela sempre un extraordinari, domini de la llengua. Amb un estil ric, espectacular i precís, Sagarra presenta una visió del món plena de vitalisme davant la varietat de la gent i del paisatge. El poema que podeu llegir a continuació, Vinyes verdes vora el mar, és un dels més coneguts i populars de l'autor, i ha sigut musicat per Lluís Llach.
Ací, us ofereix  una mostra de la seua poesia..



VINYES VERDES VORA EL MAR
  
Vinyes verdes vora el mar
Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
                                     Vinyes verdes del coster,                                        
sou més fines que la userda.      
Verd vora el blau mariner
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!