Fixen-nos en EE.UU, on
l’assistència sanitària està privatitzada, que disposa dels millors hospitals
del món, i en canvi el grau d’insatisfacció de la població és molt elevada. La qual cosa, ens indica
que no per disposar d’unes instal·lacions
supèrbies , necessàriament ha de funcionar bé.
A més, és dels més cars ,també, del món amb un 16’7% del PIB .
Espanya , en 2008, any que
començà la crisi gastava 6’5% del PIB, per davall de la mitjana europea que era
del 7’3%. El sistema sanitari espanyol, fins ara, ha estat molt ben valorat per
la ciutadania, evidentment , hi ha coses per a millorar (temps de visita,
llistes d’espera...) , però el grau de satisfacció , segons les enquestes , ha
sigut bo.
Els governs socialistes i el
govern tripartit en Catalunya, havien incrementat els recursos financer per a
la sanitat pública, reduint el dèficit que tenia. Ara , amb les constant retallades , la sanitat perdrà
la seua qualitat i en conseqüència afectarà a la nostra salut.
Que no ens retallen en sanitat,
ni educació, ni en pensions, ni en les ajudes als dependents, als aturats. Si
volem retallar.. que ho facen, però allà on pica , on cou.. o siga : a l’impost
de patrimoni (2.100 milions), a l'impost de successions ( 2.552 milions), a l'impost a
les grans empreses (5.300 millons),
subvencions a l’església retrògrada i homofoba. (10.000 milions). Ahí
tenen suc, que xuclen . A nosaltres, el poble, la classe treballadora que ens
deixen tranquils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada