EL PAPA QUE NO POGUÉ SER, (Font : un article del País)

 Carlo Maria Martini, cardenal de Milán des de 1979 a 2002. El pàrkinson, acabà amb la seua vida i  el privà  en la primavera de 2005 d’eixir Papa.

Sembla ser, que hauria segut un Papa modern, dialogant , crític , amb dubtes.

 El 8 d’agost, ja en les acaballes de la seua vida, concedí una entrevista al també jesuïta Georg Sporschill. Després de revisar-la incapaç ja de menjar , de beure i de quasi parlar , cridà el seu metge i li donà instruccions precises perquè el deixarà morir en pau, sedat i sense tractaments terapèutics.

 Un dia després de la seua mort, el 31 d’agost el diari italià Corrierre della Sera , publicava l’entrevista. El seu testament vital:

“ - L’església està cansada en Europa i en Amèrica. Les nostres esglésies són grans, però els convents estan buits.... Els nostres rituals i la nostra roba són pomposos...”

“- Si dos gays desitgen signar un pacte per donar una estabilitat a la seua parella  per què volem que no siga així ?”.

“ per a vèncer la fatiga de l’església recomane   .. la conversió, l’església ha de reconèixer els seus errors i seguir un procés de canvi radical, començant pel Papa i els bisbes. Els escàndols de pederàstia, impliquen un camí de conversió. Cal preguntar-se si la gent segueix escoltant els consells de l’església en matèria sexual., és una autoritat o simplement una caricatura en els mitjans de comunicació ? “

“ Pense en totes les parelles divorciades i tornades a casar. Esta gent, necessita protecció. Una  dona que es abandonada pel seu marit té una nova parella que cuida d’ella i dels seus fills, si és objecte de discriminació, se talla la relació amb l’església.”

 - Criticà l’acarnissament terapèutic. I afirmà , que l’església s’ha quedat arrere 200 anys.

 Les seues paraules i els seu discurs, reflecteixen el divorci entre l’església catòlica i el món que l’envolta. Veu crítica i lliure fins el final.

 Què seria de l’església  si Martini hagués sigut Papa ?