JO, SÍ FARÉ VAGA

No cal  que enumere les raons per les quals,  demà , jo sí faré vaga. Tots les sabem , és més ,  les estem patint.

Recorde, que abans de la mort de Franco en 1975, les forces progressistes eixien al carrer, ens manifestaven  i ens mobilitzàvem perquè a Espanya arribara la democràcia. Aquesta agitació social , ( manifestacions, vagues...) donà els seus fruits i s’aconseguí passar de la dictadura a la democràcia . Una democràcia amb una  Constitució , que el poble haurà de dir , si és suficient o pel contrari s’ha de modificar  per condicionar-la a diferents tipus de realitats socials, laborals, territorials  o econòmiques.

Demà, jo, no treballe  i em sume a tota  la gent,  que manifestarà, la seua disconformitat en aquesta política  d’austeritat extrema, dictada per Merkel i els mercats financers i secundada pel  nostre  govern, que està provocant tant de sofriment en el poble.

Demà , jo sé, que estaré lluitant  pel futur dels meus fills , de tots els joves, dels aturats, de la gent que ho ha perdut tot,  per la defensa d’una  educació i sanitat  pública, pels pensionistes , pel xicotet comerç, i per tots els sectors tant socials com econòmics  ... que  estan pagant tant car  una crisi que ells no han provocat.