Familiars i amics, et recorden ,
que acabes de complir un any més i aquest fet , s’ha de celebrar, festejar...
He finalitzat un altre període de temps de la meua vida. Un any més.
El temps, quin concepte més
difós, diluït, transparent. El vull agafar amb les mans però no sé on és. No el puc tocar, ni
observar, ni aturar. No sé el color o la textura , la forma, la cara o la veu
que té. Però està., ens envolta.
Tant se val, si ja tinc un any més. El temps no s’atura,
continua el seu llarg viatge invisible, il·limitat, infinit...
Ho torne a dir, com m’agradaria atrapar-lo amb les
mans, detenir-lo, parlar amb ell, que em contara en quina parada de la vida em deixarà. Em
deixarà, allí, fins que un altre temps
més permanent, més meu, més propi, anirà desfent-me a poc a poc. L’altre
temps , no s’atura, ell continua el seu viatge impertèrrit.
Millor pensar
que hi ha per davant. Avui, demà... vint-i-quatre hores possibles,
prometedores, suggerents... ens inviten a seguir cavalcant al
llom d’allò que està passant , just, en aquest moment que estàs llegint.
Felicitats!!! Encara que siga amb prou retràs, pel teu aniversari i a més a més pel teu blog. El conec de fa poc i m’agrada el contingut crític. La forma com envoltes les paraules, és un art.
ResponElimina