Taules amb gent, uns parlant , altres escoltant, altres en
silenci. Una parella amb una taula
i amb silenci. Silenci... em va
cridar l’atenció. No parlen ? . No tenen
res a dir ?. Res a comentar ?
Solament es miren. De vegades fixament, de vegades , crec que es miren
sense mirar.
Quin pou sense límits és la
mirada. Afirmar que és la màxima expressió del nostre estat anímic , seria
exagerat ? Popularment la dita :” la
mirada és el mirall de l’ànima” ,
coincidim en què és certa ?
La mirada, ens posa en contacte
el món interior i l’exterior. A l’exterior, els ulls vius són sinònim de
joventut, perquè les emocions fan augmentar les secrecions lacrimals i provoquen que els ulls brillen. En canvi,
si en tenim d’ulleres , ens indica falta de vigor físic, ja siga per dormir
poc, un excés de feina, malalties o penes.
Però, que em diem de la mirada
interior? Aquesta només fa que manifestar com ens trobem per
dins. Mirades apagades, tristes, inexpressives. Mirades fredes, al·lucinades, absents. Mirades
desconfiades, esquives, temoroses. Mirades valentes, ressentides. Mirades,
tenses, rígides, paralitzades. Mirades de desig, d’amor, inacabades,
persistent.
I que em diríem , si ara agafem
aquest còctel i el barregem ? podríem
obtenir mirades de combinacions increïbles.
Si tanta informació ens dóna la
mirada, podríem dir que és un llenguatge interior que s’encarreguen els ulls de transmetre?. Seria cert
dir : “Val més una mirada que mil paraules “. “ Amb una mirada t’ho dic
tot”, “ Sí em mires a la cara ho sabràs”...i tantes altres que tu , ara mateix, estaràs construint.
Ep! la cervesa, per un moment l’havia oblidat. Tal vegada, el silenci d’aquella parella de la taula, fóra una mirada. Tal vegada, s’estaven parlant amb la mirada ! !
- Ja estic ací ! no he pogut
vindre abans. Què, com va tot ?
- Ací estic, esperant-te i mirant , la mirada .
- La mirada ?
- Sí, la mirada . La meua cap a
dins, la teua cap a fora. La de tots, la de la taula ...
LA MIRADA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada