DINAR D’AMICS

 Ahir mateix, sense anar més lluny, ens tornàrem a reunir .  En aquesta ocasió, en compte de set  n’erem  cinc. Cinc amics  de la infància, del mateix poble de Quart. Cadascú de nosaltres ho portem ben  gravat a la cara , a la llengua, en els gestos , en les  expressions,  i sobretot  en el cor. Som  els mateixos de sempre ,cal dir, que una mica més grans, això sí.  Estar junts com  estàvem abans,  com quan anàvem a escola, com quan ens reuníem per anar a jugar , al cinema... per fer les nostres primeres incursions en el món adolescent... Infinitat d’anècdotes, de rises intenses, de records del temps passat ... però ho torne a dir, som els mateixos, amb les  nostres apreciacions, amb les empentes que ens ha anat deixant la vida, unes agradables altres no tant... però ahí estem mantenint , malgrat els anys, la nostra  immutable  amistat.

L’amic de la infància  és un amic especial. És l’amic de tota la vida. Hem anat junts  desde sempre  i ens coneixem tant  .. que  els gestos, la mirada o el simple to de veu crea un conjunt harmoniós , poètic ... on l’empatia s’eregix com una llum aclaparadora  que parla per tots.

Abraçar , donar la mà ...a un amic  de sempre  és  connectar la vida passada a la present i la vida present a la passada. Aquest vincle... perdurarà sempre, perquè en definitiva, ha forjat  una part substancial de la nostra existència.

Ahir, a la taula, n’eren cinc, els altres ... que per una raó o una altra  no hi eren.. que sàpiguen, que igualment  estàvem presents.

Per a d’ells i en  nom de tots, una molt forta abraçada.