GAROU

SOU LE VENT

TU ES COMME ÇA

J'AI ENCORE REVER D'ELLE

GEORGES MOUSTAKI

LE MÉTÈQUE

Avec ma gueule de métèque

De juif errant, de pâtre grec

Et mes cheveux aux quatre vents

Avec mes yeux tout délavés

Qui me donnent un air de rêver

Moi qui ne rêve plus souvent

Avec mes mains de maraudeur

De musicien et de rôdeur

Qui ont pillé tant de jardins

Avec ma bouche qui a bu

Qui a embrassé et mordu

Sans jamais assouvir sa faim

Avec ma gueule de métèque

De juif errant, de pâtre grec

De voleur et de vagabond

Avec ma peau qui s'est frottée

Au soleil de tous les étés

Et tout ce qui portait jupon

Avec mon cœur qui a su faire

Souffrir autant qu'il a souffert

Sans pour cela faire d'histoires

Avec mon âme qui n'a plus

La moindre chance de salut

Pour éviter le purgatoire

Avec ma gueule de métèque

De juif errant, de pâtre grec

Et mes cheveux aux quatre vents

Je viendrai ma douce captive

Mon âme sœur, ma source vive

Je viendrai boire tes vingt ans

Et je serai prince de sang

Rêveur ou bien adolescent

Comme il te plaira de choisir

Et nous ferons de chaque jour

Toute une éternité d'amour

Que nous vivrons à en mourir

Et nous ferons de chaque jour

Toute une éternité d'amour

Que nous vivrons à en mourir.

JOAN MANUEL SERRAT

POEMA DE AMOR

EL sol nos olvidó ayer sobre la arena,
nos envolvió el rumor suave del mar,
tu cuerpo me dio calor; tenía frío,
y allí en la arena
entre los dos nació este poema,
este pobre poema de amor para ti.
Mi fruto, mi flor,
mi historia de amor,
mis caricias.
Mi humilde candil,
mi lluvia de abril,
mi avaricia.
Mi trozo de pan,
mi viejo refrán,
mi poeta.
La fe que perdí,
mí camino
y mi carreta.
Mi dulce placer,
mi sueño de ayer,
mí equipaje.
Mi tibio Rincón,
mi mejor canción,
mi paisaje.
Mi manantial,
mi cañaveral,
mí riqueza.
Mi leña, mi hogar,
mi techo, mi lar,
mi nobleza.
Mi fuente, mi sed,
mi barco, mi red
y la arena.
Donde te sentí,
donde te escribí
mi poema.

PARAULES D'AMOR

Ella em va estimar tant...

Jo me l'estimo encara.

Plegats vam travessar

una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,

era tot el meu món, llavors

quan en la llar cremàven

només paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.

No en sabíem més, teníem quinze anys.

No havíem tingut massa temps per aprendre'n,

tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes

que havíem après d'antics comediants.

D'històries d'amor, somnis de poetes,

no en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,

ella qui sap on para.

La vaig perdre i mai més

he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,

de lluny m'arriba una cançó.

Velles notes, vells acords,

velles paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres.

No en sabíem més, teníem quinze anys.

No havíem tingut massa temps per aprendre'n,

tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes

que havíem après d'antics comediants.

D'històries d'amor, somnis de poetes,

no en sabíem més, teníem quinze anys...

PARE

Pare
digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca
com un barb
mort sota un pam
d'escuma blanca.

Pare
que el riu ja no és el riu.
Pare
abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.

Pare
digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern
no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.

Pare
que el bosc ja no és el bosc.
Pare
abans de que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.

Sense llenya i sense peixos, pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes, pare
i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...

Pare
si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.

Pare
on no hi ha flors
no es fan abelles,
cera, ni mel.

Pare
que el camp ja no és el camp.
Pare
demà del cel plourà sang.
El vent ho canta plorant.

Pare
ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.

Pare
no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.

Pare
que estan matant la terra.
Pare
deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.

LLUÍS LLACH

AMOR PARTICULAR

Com t'ho podria dir

perquè em fos senzill, i et fos veritat,

que sovint em sé tan a prop teu, si canto,

que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,

i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,

que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,

en la joia junts, en la pena junts,

i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots

i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.

Per tot això i coses que t'amago

em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,

potser amb timidesa, potser sense saber-ne.

T'estimo, i et sóc gelós

i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;

t'estimo, i em sé feliç

quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,

i vindrà l'adéu, com així ha de ser,

i em pregunto si trobaré el gest correcte,

i sabré acostumar-me a la teva absència,

però tot això serà una altra història,

ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,

potser amb timidesa, potser sense saber-ne.

T'estimo, i et sóc gelós

i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;

t'estimo, i em sé feliç

quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

QUÈ TINGUEM SORT.

Si em dius adéu,

vull que el dia sigui net i clar,

que cap ocell

trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort

i que trobis el que t'ha mancat

en mi.

Si em dius "et vull",

que el sol faci el dia molt més llarg,

i així, robar

temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,

que trobem tot el que ens va mancar

ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar

el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.

Què demà mancarà el fruit de cada pas;

per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,

no demanis un camí planer,

ni estels d'argent,

ni un demà ple de promeses, sols

un poc de sort,

i que la vida ens doni un camí

ben llarg.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------

CANT DE L'ENYOR

Ni que només fos
per veure't la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel seu lliscar d'un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perqué sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

ENYA

 

 

Lletra, música i poesia en harmonia.

 

Enya: Only Time

 

 

 

 

 

Jarabe de Palo

Jarabe de Palo és un grup espanyol liderat per Pau Donés (1966), que és a la vegada el compositor, guitarrista i cantant. Es tracta d'un grup de rock llatí, relativament conegut a l'estranger i que s'ha emportat un gran nombre de premis entre els quals destaquen els Premis Ondas, apart de nomincacions als Grammy. Van donar-se a conèixer amb el single La Flaca el 1997

  

DEPENDE

 

BONITO

REALIDAD O SUEÑO

PABLO ALBORÁN

 

 

 

 

 

UN AUTÈNTIC REGAL

 

 

 

TRES CLÀSSICS

PER UNA NIT MOLT ESPECIAL