ALGUNA COSA PASSA AL MEU CARRER.

 Alguna cosa passa al meu carrer. No és com altres anys. No hi ha llums intermitents multicolors, que  enllumenaven els balcons, terrasses, portals... Aquest Nadal , res és  igual. Hi manca il·lusió, seguretat en el futur. Hi falten diners, hi falta treball.

La privatització de la sanitat, de l’educació, l’exili del nostres millors científics i joves talents,  una justícia discriminatòria pensada únicament pels rics, infinitat de corruptes, lladres ... que impunement   ,circulen com si res hagués passat, per l’escenari polític.

Els treballadors, a disposició de l’amo. “Si piules al carrer”. Milers de famílies sense casa, cues de gent per arreplegar bosses amb aliments... Retallades i retallades sense esma, que només provoquen que  agreujar encara més , la caòtica situació del país. Els  impostos tots amunt els salaris , tots  avall. El poder adquisitiu dels treballadors , cada vegada més deteriorat.

Aquest Nadal, res és igual. No em resulta gens fàcil  seguir el ritual : “Bon Nadal”, “Feliç Any “.. etc,  tòpics ,de sempre, emplenant el facebook, Internet, el correu...

El futur que ens espera és molt dur .

SALUT , AMOR,  PAU,  ESPERANÇA, TREBALL, JUSTÍCIA .... brinde per això, però que quede clar, estic INDIGNAT .