AUDITORIES (ANDE ANDARÀ)

Com tots sabeu, per a fer front al cas Bárcenas, Mariano Rajoy ha ordenat l’obertura de dos auditories una interna i una altra externa.

No entenc massa d’auditories, però si el mateix partit s’ha d’auditar a si mateix.. el resultat està clar , molt clar. Si parlem d’una auditoria externa... està també  prou clar que si els que han d’investigar són pagats pel mateix partir i és el mateix partit qui ha d’aportar la documentació a auditar, qui dubta del resultat final? 

Així que, com hem pogut observar al llarg del temps, les auditories no han servit per a res.

El compte de 22 milions d’euros  i l’escàndol dels sobresous en negre presumptament cobrats per dirigents populars, segon ha dit l’extresorer Bàrcenas i que també ha corroborat un exdiputat, es sotmetran a la teràpia de l’auditoria.

 Quan un arbre està podrit, la solució no consisteix en auditar  alguna branqueta, la solució passa per arrencar tot l’arbre i plantar-ne un de nou. Procurar que l’arbre cresca recte, amb transparència, amb il·lusió, amb vigor, amb força.  De no ser així, la podridura acabarà matant-lo .

Fer coses per a res és una manera de perdre el temps... i en aquest cas també els diners.

L'INDULT, EINA PER AFAVORIR ELS DE SEMPRE?

Sembla que aquesta prerrogativa de gràcia, correspon al rei, però, donat que  la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat, es delega en el govern, el qual haurà de publicar la seua decisió  al Butlletí Oficial de l’Estat.

Si bé , aquesta figura jurídica ha anat modificant-se al llarg del temps ( durant la República per exemple, la constitució de 1931 traslladava la prerrogativa d’atorgar amnisties al Parlament i els indults individuals passaven a ser facultat del Tribunal Suprem; durant l’època franquista, era Franco qui dictava la gràcia)  en l’actualitat, com he dit abans, l’indult és una prerrogativa que té el Govern, el qual pot deixar sense efectes una sanció penal imposada a qualsevol persona per tota classe de delictes. La indemnització que puga portar implícita la condemna  en cap cas es perdona.

http://politica.elpais.com/tag/fecha/20121202  :

Casos relativament recents, segons  El País http://politica.elpais.com/tag/fecha/20121202  :

“Los indultos más polémicos de 2012

Además de los casos de los mossos d’Esquadra indultados por el Gobierno ha habido otros casos polémicos este año:

Caso Treball: Josep Maria Servitje (ex alto cargo de Unió Democràtica de Catalunya) y Víctor Manuel Lorenzo (empresario). Desviaron fondos mediante el encargo de informes inútiles. El indulto no contó con el informe favorable del tribunal sentenciador.

Yak 42. Los militares José Ramón Ramírez y Miguel Ángel Sáez habían sido condenados por falsear la identidad de 30 de los 66 fallecidos en el accidente.

Prevaricación urbanística. Tomás Gómez Arrabal (exalcalde del PP de Abdalajís, Málaga), y los ediles de su partido María Teresa Mesa Pernia, Fermín Muñoz Armero y Antonio Pérez Postigo fueron condenados por dar licencias ilegales a sabiendas de que lo eran.

Permisos falsos. Constancio Alvarado, exsecretario de la subdelegación del Gobierno en Cáceres, José Manuel Sánchez Donoso y Luis Calle Fernández habían sido condenados en 2010 por vender permisos falsos a inmigrantes. Las cantidades pagadas por estos a cambio de los papeles llegaban a los 3.000 euros.

Estafa y falsedad. Miguel Escudero Arias-Dávila fue indultado tras ser condenado por la Audiencia Provincial de Madrid como autor de un delito continuado de falsedad en documento mercantil en concurso con un delito de estafa.”

Cal afegir, el cas del kamikaze de Polinyà del Xúquer que circulà 5 Km en sentit contrari. Condemnat a 13 any per provocar la mort d’un jove en un accident, va ser indultat malgrat l’oposició de la Fiscalia i l’Audiència de València.

La sensació que té el ciutadà , davant d’aquests casos , és una vegada més, que hi ha una justícia distinta per a segons quina persona. No s'entén , de cap de les maneres, que uns siguen indultats i altres no.

La credibilitat de la justícia  i del poder executiu  està en entredit, la corrupció està a l’ordre del dia,  i sols ens faltava , que allò que condemnen els tribunals siga anul·lat pel clientelisme o l’amiguisme del govern de torn.

El debat està al carrer. És l’indult  una eina política par afavorir els de sempre ?

NO ÉS QÜESTIÓ DE COLORS , ÉS QÜESTIÓ DE JUSTÍCIA.

 Ens estem acostumant a llegir , dia sí i dia també, casos de corrupció política. Sembla  que no en tenim encara prou.

Segons el diari  EL MUNDO : “Bárcenas pagó sobresueldos en negro durante años a parte de la cúpula del PP. Distribuía cada mes sobres con cantidades entre 5.000 y 15.000 € a secretarios, ejecutivos, cargos públicos y otros miembros del aparato. Con el dinero B procedente de constructuras, empresas de seguridad y donaciones, se daba también protección a amenazados por ETA. Rajoy, que según fuentes del PP no cobró nunca esos complementos,  instruyó a Cospedal en 2009 para acabar con esta práctica.

El extesorero amenazó con revelar estos pagos si el partido no le ayudaba a eludir las consecuencias penales del “caso Gürtel”.

Altres fonts,  constatent que tenia comptes  a Suïssa amb saldos superiors a 22 milions d’euros.

Llegir , aquesta notícia, tan impactant, provoca  la formulació d’algunes preguntes la resposta de les quals és necessària i urgent .

Era conscient la cúpula del PP de l’existència de tot el que estava succeint?

Hi ha alguna relació en aquest cas i la trama Gürtel?

Garzón, tenia raó a l’actuar com va actuar ?

Eixirà  Rajoy  a donar explicacions d’aquest nou escàndol  de corrupció política?

No podem continuar així, ni un sol dia més. Tants casos de corrupció no es podem digerir de cap de les maneres. La impunitat, el cinisme, la mentida, l’enriquiment il·lícit no poden seguir campant per  l’escenari polític com si res  passara.

Els ciutadans  ens sentim enganyats, indignats.  Fins on hem de seguir suportant aquesta delinqüència de ’alto standing” ?

No solament estem patint  una crisi econòmica que deixa en calçotets l’estat de benestar, també assistim a una decadència moral, d’impunitat... que ens deixa perplexes , frustrats...

 EL QUE ESTÀ PASSANT , JA NO ÉS QÜESTIÓ DE COLORS, ÉS QÜESTIÓ DE JUSTÍCIA.

LA VOCACIÓ POLÍTICA

La vocació és la tendència que sent una persona a realitzar determinades activitats. És una  inclinació natural que es manifesta prematurament.

Evidentment,  les persones, no tenim una sola vocació. Disposem de multituds de possibilitats de fer o dedicar-se a una cosa o altra. El context, les habilitats específiques, la situació econòmica , l’entorn social... determinen , sense cap mena de dubte, la nostra vocació.

Realitzar un treball que ens agrada, una carrera que ens motiva, realitzar una activitat que ens resulte gratificant, propicia obtenir uns bons resultats .

No escollir bé, pot provocar una gran decepció o un fracàs . Els diners , no ho són tot , encara que hem de pensar, també , en conjugar la nostra vocació amb  la possibilitat que la nostra activitat ens puga proporcionar els ingressos suficient per viure dignament.

Observem un poc l’entorn:

Un mestre ha de ser una persona que li agrade ensenyar, educar, que estime els seus alumnes, que els motive perquè puguen aprendre  i passar-s'ho bé al mateix temps.

A un metge li ha d’agradar  diagnosticar la possible malaltia i posar tots els coneixements científics i terapèutics per sanar el pacient.

Un advocat, s’ha de posar en la pell dels seus clients i ajudar-los a solucionar, de la manera més adients, els seus problemes legals o penals..

Un jutge, haurà d’aplicar la llei, de forma justa  , coherent, sense deixar-se portar per febleses emotives.

Podríem seguir,, i seguir . .especificant característiques vocacional implícites en qualsevol professió... i seguiríem , seguiríem.. fins arribar a  determinar les característiques d’un polític.

 Definir la  vocació política, actualment, seria tot un repte i possiblement una temeritat. Més de 300 polítics imputats per corrupció, ho diuem tot.  Que falla ací, ?  No han triat bé la seua vocació.. o pel contrari la seua vocació és precisament aquesta,  omplir-se les butxaques?

Vosaltres teniu la paraula!!

 

PRIMA DE RISC I ATUR

Per primera vegada des de feia molt de temps, el tresor ha aconseguit col·locar en la primera subhasta de l’any 5.817 milions  en bons i obligacions, amb una prima de risc que ha caigut per davall dels 340 punts, un nivell que no es veia des del març de 2012.

Tant de bo, que aquesta tendència no canvie i es mantinga.

No obstant això, no hem de perdre de vista que el que ha millorat , de  moment, són els interessos que hem  de pagar als mercats. Els deutes s’han de pagar, encara que siga a un interés més baix

No sóc , particularment optimista. La crisi continua  i continuarà mentre no es creen noves empreses i llocs de treball, fins que no comence a fluir el crèdit des dels bancs i açò ara per ara  és  molt improbable.

Malgrat aquesta bona notícia, Eurostat (oficina d’estadística comunitària) assenyala que  Espanya lidera la desocupació   amb una taxa d’atur d’un 26’6% , mentre que la mitjana Europea (UE) es situa en un 10’7%.  Hem de fixar-se per exemple que Alemanya té una taxa d’atur actualment del 5’4 %.

A més, la desocupació juvenil (menors de 25 anys) ,   ha arribat al 57’6%,  mentre que  la mitjana EU, es situa en un 23’7%.

Aquestes dramàtiques xifres em fa pensar que la situació, lluny de millorar, el que  ha fet, fins ara, ha sigut  empitjorar. Aquesta política atemptatòria contra l’estat de benestar només ha aconseguit  augmentar l’atur. Ja hem arribat a més de sis milions d’aturats. Aquestes xifres no les pot  suportar cap país.

Us en recordeu de la faula de la formiga i la xitxarra? .. Doncs això !!

ARA SÍ SOM FIABLES?

Encara no m’ho puc creure!! La  firma d’inversió Morgan Stanley destaca a Suïssa i Espanya com els dos  punts d’inversió més recomanats per a 2013. En concret, els seus analistes veuen el nostre país com “una de les potencials sorpreses” dels propers dotze mesos . Iuuuuuuuuuu juuuuuuuuuuuu... 

O siga, no era aquest Morgan Stanley el que ens va rebaixar la qualificació del nostre deute  dient que no són un país fiable ? No eren aquests els que deien , que la nostra economia estava pràcticament en  fallida ?... Veritat que eren aquestos?

Què ha hagut de passar  perquè aquests angelets canvien ara d’opinió ? 

Serà la  reforma  laboral ?

Serà  que els salaris han abaixat molt?

Serà que la sanitat i l’educació s’estan privatitzant i veuen negoci?

Serà que les  pensions es reduiran  tant que haurem de garantir-les amb plans de jubilació , o siga més negoci?  

Serà que els joves, amb un 53% d’atur, treballaran pràcticament gratis  durant un temps per a després tirar-los  d’una patada  altra vegada al carrer?

 Serà que si vénen casinos de joc  no pagaran els impostos corresponents ? Eurovegas,  us sona.?

Ara veritat  Morgan Stanley!  ara, sí som bons, sí som fiables, sí que  som un país per a invertir!! 

ARA QUE SOM UN PAÍS A LA CUA D’EUROPA  EN ATUR, EN SALARIS, EN DRETS LABORALS, ARA QUE TOT  EL QUE ERA PÚBLIC S’ESTÀ PRIVATITZANT . ARA, QUE SOM EL PAÍS AMB MÉS CORRUPCIÓ, AMB MENYS TRANSPARÈNCIA FISCAL ,  AMB MÉS ERES PER CÀPITA.... ARA —SÍ SOM BONS?

LA CORRUPCIÓ POLÍTICA.

Segons el baròmetre del CIS desembre 2012, s’ha duplicat la preocupació per la corrupció entre els espanyols. Passa del 9’5% al 17’2% que el mencionen com un dels principals problemes actuals.

On s’ha vist un país democràtic que pertany a la UE, amb una Constitució democràtica, amb un govern democràtic , amb una justícia democràtica  i que tinga més de 300 polítics imputats per presumptes casos de corrupció?

Els ciutadans  coincidim en què s’ha de fer alguna cosa,  però,  com fer-la? . De què disposem per poder exigir justícia? . Què podem fer davant de les decisions polítiques que , fins i tot, mantenen  polítics  imputats per corrupció en els seus escons?  

 Alguns/es,  podríem pensar  que el nostre vot és fonamental per acabar amb aquest estat de coses, però,   no hi ha corrupció també quan un partit polític ,que té poder, incompleix el seu programa electoral ? No ha enganyat els seus votants ?.. Ha passat alguna cosa? 

Si no passa res, si fan  el que fan i tot continua igual, el ciutadà  perd la credibilitat en els polítics , creuen que els principis que mouen a un partit d’un signe o un altre  es perden pel camí, i  l’únic que preval és viure del càrrec. L’ideari polític no existeix.

L’amiguisme, el clientelisme, els assessors  sense cap preparació  posats a dit, és el pa de cada dia .  On anirem a parar amb aquest estat de coses?

  No és corrupció permetre, d’alguna forma, el frau fiscal? No posar tots els mitjans per pal·liar aquesta sagnia constant dels que més tenen són el que menys paguen?

Per posar un exemple més , no us crida l’atenció  el cas Rodrigo Rato?  ara assessor de Telefònica. Com  és possible ?  És que no té cap responsabilitat en el cas Bankia?  

Evidentment, no és solament el cas de Rato, però  és tant recent, amb tantes persones perjudicades, enganyades ... que sembla increïble , que ni tant sols es preocupen del que puga dir  o pensar l’opinió pública al respecte.

I nosaltres, com deia anteriorment, què podem fer ? quin remei ens queda ?

La indignació, creix i creix... fins  on podrem arribar ?

SANITAT, EDUCACIÓ... QUE ENS DEIXEN TRANQUILS !!

Em preocupa molt, com acabarà la sanitat en el nostre país. Aquesta ideologia privatitzadora que encapçala el PP, no ens augura res bo.

Fixen-nos en EE.UU, on l’assistència sanitària està privatitzada, que disposa dels millors hospitals del món, i en canvi el grau d’insatisfacció de la població  és molt elevada. La qual cosa, ens indica que  no per disposar d’unes instal·lacions supèrbies , necessàriament ha de funcionar bé.  A més, és dels més cars ,també, del món amb un 16’7% del PIB .

Espanya , en 2008, any que començà la crisi gastava 6’5% del PIB, per davall de la mitjana europea que era del 7’3%. El sistema sanitari espanyol, fins ara, ha estat molt ben valorat per la ciutadania, evidentment , hi ha coses per a millorar (temps de visita, llistes d’espera...) , però el grau de satisfacció , segons les enquestes , ha sigut  bo.

 Convertir la sanitat en un negoci, és ja el que ens faltava per enderrocar  el tan anomenant estat del benestar. L’educació convertida en eina ideològica i religiosa, i la sanitat convertida en un negoci, atempten contra els dos pilars bàsic de la societat.

Els governs socialistes i el govern tripartit en Catalunya, havien incrementat els recursos financer per a la sanitat pública, reduint el dèficit que tenia. Ara , amb  les constant retallades , la sanitat perdrà la seua qualitat i en conseqüència afectarà a la nostra salut.

Que no ens retallen en sanitat, ni educació, ni en pensions, ni en les ajudes als dependents, als aturats. Si volem retallar.. que ho facen, però allà on pica , on cou.. o siga : a l’impost de patrimoni  (2.100 milions), a l'impost de successions ( 2.552 milions), a l'impost a les grans empreses (5.300 millons),  subvencions a l’església retrògrada i homofoba. (10.000 milions). Ahí tenen suc, que xuclen . A nosaltres, el poble, la classe treballadora que ens deixen tranquils.

 

DOMINAR LA INFORMACIÓ

Cada dia assistim, impertèrrits , a una autèntica manipulació dels mitjans de comunicació. L’ofici de periodista està en quarantena, malalt. Ja no es tracta de  narrar la veritat , es tracta de contar la veritat que interessa els amos.

 Es tanquen periòdics. Dels pocs que en queden, ofereixen una informació sesgada,  filtrada, pràcticament a la carta dels  polítics de torn. No solament s’està perdent el treball, també s’està perdent la professió.

Darrerament, l’única televisió que hi veig és la sexta. S’imagineu , si per un moment desapareguera?  quin tipus de “basura”, de fem,  televisiu ens quedaria ?

No interessa tenir a la massa informada. Millor és enredar, fer demagògia, mentir, canviar la terminologia perquè passen desapercebudes les noves retallades.

Molts polítics, ofereixen una roda de premsa, però sense preguntes. ( Què volen ocultar?  per què eixa por  a una pregunta  si tenim clara l’argumentació? ).

Sembla que quan més s’equivoca un  govern més se li exalça, més  se’l lloa, més es justifica. Aquestos mitjans de comunicació , pagats per una cartera sempre situada a la part dreta de la jaqueta,  com hagueren reaccionat si hagués sigut ZP el creador de les taxes judicials? no vull ni pensar-ho. Hagués sigut l’apocalipsi.

Dintre de poc tindrem lleis que no permetran gravar les actuacions de la policia. Això per què ? A què tenen por ?

No solament ens estan privatitzant la sanitat, l’educació,  privatitzant el benestar... Ara, també ens volem PRIVATITZAR LA INFORMACIÓ.

Dominar la informació , es com dir , dominar la societat. Una societat sense informació està intoxicada  per  la ignorància,  oberta , per tant , a la voluntat dels “señoritos de turno”.  Heu vist  o llegir  “ Los Santos Inocentes” ?  De Miguel Delibes.  Doncs , AIXÒ.

 

QUIN DOLOR QUE TINC!! --- TRANQUIL, ARA ENS EL REPARTIM

 “Gobernar consiste en repartir el dolor “. Aquestes paraules les ha oferit al gran públic, als mitjans de comunicació,  el ministre de justícia, Alberto Ruíz Gallardón.

Repartir el dolor, que bonic. Fins i tot , resulta bucòlic, prometedor: Tenim un gran dolor, i ara , aquest dolor l’anem a repartir entre tots.

 No ens deixem enganyar, en aquesta fórmula de repartiment del dolor, les parts de dolor no són exactament iguals. Els que administren el dolor, polítics convertits a metges, apliquen les teràpies als sofridors ciutadans, convertits en malalts.

 Ací teniu com es fa eixe repartiment del dolor :

-  La sanitat pública s’està privatitzant. La deixen en mans d’empreses, l’objectiu de les quals, com en tota empresa , és guanyar diners. Sabeu, aquestes empreses a què es dedicaven abans? moltes d’elles provenen del boom immobiliari. Acabat aquest “xollo”, canvien d’estratègia... on guanyarem diners ? Als hospitals.  I que podem saber dels hospitals ? Res, lògicament, però veuen negoci i s’hi apunten.

-  Es potencia l’educació privada en detriment de la pública.

- Els diners dedicats a la investigació s’han reduït un 75 %.  Les millors ments científiques espanyoles,  preparen les maletes per anar-se’n a altres països a guanyar-se la vida.

- La reforma laboral, només ha provocat que augmente l’atur, facilitar l’acomiadament  dels treballadors i abaratir el sou. Mentres, els empresaris acumulen cada vegada més beneficis.

-  La religió torna a les aules, potenciada per un govern que no fa cas si la constitució diu que  Espanya és aconfessional. Tornem als anys 40. Els bisbes estan feliços.!

- Els ciutadans , es manifesten... impulsivament, amb la justícia clara de reivindicar els seus drets conculcats.. però la policia els espera . Tu , tu.. i tu.. DNI,  al cap d’uns mesos els hi arriba la multa. La por , s’està instaurant en el nostre país.

- Cada dia, més desnonaments. No interessa canviar una llei anacrònica, que beneficia sempre els mateixos.

-  Ara hauren  de pagar per defensar els nostres drets. Si no tens diners.. No hi haurà possibilitat  de fer justícia.

Darrere d’aquesta situació  està , indubtablement la crisi, però també tota una ideologia política que s’està instaurant paulatinament en la nostra societat. Quan ens adonarem d’aquest canvi, pot ser siga ja molt tard.

ALGUNA COSA PASSA AL MEU CARRER.

 Alguna cosa passa al meu carrer. No és com altres anys. No hi ha llums intermitents multicolors, que  enllumenaven els balcons, terrasses, portals... Aquest Nadal , res és  igual. Hi manca il·lusió, seguretat en el futur. Hi falten diners, hi falta treball.

La privatització de la sanitat, de l’educació, l’exili del nostres millors científics i joves talents,  una justícia discriminatòria pensada únicament pels rics, infinitat de corruptes, lladres ... que impunement   ,circulen com si res hagués passat, per l’escenari polític.

Els treballadors, a disposició de l’amo. “Si piules al carrer”. Milers de famílies sense casa, cues de gent per arreplegar bosses amb aliments... Retallades i retallades sense esma, que només provoquen que  agreujar encara més , la caòtica situació del país. Els  impostos tots amunt els salaris , tots  avall. El poder adquisitiu dels treballadors , cada vegada més deteriorat.

Aquest Nadal, res és igual. No em resulta gens fàcil  seguir el ritual : “Bon Nadal”, “Feliç Any “.. etc,  tòpics ,de sempre, emplenant el facebook, Internet, el correu...

El futur que ens espera és molt dur .

SALUT , AMOR,  PAU,  ESPERANÇA, TREBALL, JUSTÍCIA .... brinde per això, però que quede clar, estic INDIGNAT .

 

EXTRAORDINARI DISCURS POLÍTIC



Estareu d'acord amb mi, en què  es pot dir més fort però no més clar. Aquesta jove socialista Patricia Hernández Gutiérrez, fou elegida diputada per Santa Cruz de Tenerife, una de les regions més afectades per l'atur juvenil.

 

Feia tant de temps, que no escoltava fer oposició sensata, amb convenciment, amb ganes de canviar aquesta situació ,tan lamentable, a  la qual ens ha portar l'actual  govern, que albire una incipient esperança pel canvi, que tot  encara no  està perdut. Darrere nostre, hi ha joves preparats, amb ganes de millorar, de fer justícia d'una vegada.

Els polítics, no han de perdre mai els principis que els han dut al poder, si ho fan,  més prompte o més tard, el poble els passarà la factura de la seua traïdoria.

 

La meua felicitació, Patricia Hernández, gent com tu, fan molta falta en este país d'amiguisme i clientelisme polític.

 

La política no és un mitjà  per a guanyar-se la vida, pegant la cabotada davant del cap. L'objectiu d'un polític és servir a la societat, dotar-la de lleis perquè,  cada vegada ,siga més justa. Dissortadament , la major part de polític , d'un signe o d'un altre,  no acompleixen aquest perfil. S'hi troben contaminats de poder. És fàcil  emplenar-se les butxaques en nom del poble, però sense el seu consentiment.

Per primera vegada , observe un polític que es creu el seu discurs.

 

 

 

http://www.youtube.com/watch?v=gIym4ns6rNs&feature=player_embedded

FILLDEPUTISME, TITERELLISME, NOPAGUEIJAESTÀ

 Aquesta política d’austeritat, que ens amarga la vida, no serveix per a res. Absolutament per a res. La meitat dels països d’Europa estan endeutats. Tots han gastat més del que  podem. Ara el deute generat,   no és pot  pagar de cap de les maneres. És impossible. 

Si una família ingressa 5 i  en deu 10 , és evident , que encara que no mengen, no s’escalfen,  no vagen a l’escola, ni a l’hospital; encara que l’amo tire al servent al carrer d’una patada...la família NO PODRÀ PAGAR EL DEUTE.

El deute acumulat pels Estats, està inflat d’hipocresia, de cinisme i  de filldeputisme... , Tot açò provoca  el que s’anomena  Titerellisme . Com a conseqüència de tot això apareix el NOPAGUEIJAESTÀ.

  Per si de cas us aclare aquests  termes:

 FILLDEPUTISME:   Es diu de la pràctica que realitzen els bancs, amb consentiment del pare de tots els bancs.. un tal BCE, per a poder deixar diners amb un interés  molt més alt quan més pobret siga el país. 

TITERELLISME:  Forma  de govern dictatorial, que realitzen , fefaentment, polítics ineptes que només segueixen la veu del pare del banc, BCE, i de la seua representant permanent d’Alemanya.

NOPAGUEIJAESTÀ. Forma que han d’adoptar els Estats més dèbils per eixir de la crisi. Consisteix en no pagar un deute injust, provocat  pels amos de sempre ( els que tenen els diners)

Argumentació:

 Un estat necessita diners per a poder fer front a les seues despeses. L’estat en demana als bancs, i aquests els hi deixa, però a un interés immoral. Tan immoral que quan més necessitat té un país més alt l’ha de pagar .

Qui deixa els diners als bancs  és  .. El pare dels bancs, o siga el  BCE. 

El problema és  que el pare dels bancs deixa els diner als seus fillets a un interés molt baixet.. i a través del filldeputisme els fillets els el deixen als Estats pobrets amb un interés altíssim. 

Si de cas, et preguntes... Ui.. i perquè els Estats pobrets, no demanen directament els diners al pare dels  bancs si aquest cobra un interés més baixet ?   perquè el pare dels bancs i els seus fillets han negociat i s’han posat d’acord en què  el pare dels bancs no deixa diners a desconeguts.. només als seus filletes. Per què ?.. - Doncs clar!! eixa és la resposta...  perquè  si ho feren no hi hauria  NEGOCIIIIIIIIII.

COLLONSSS!!!  qui ho anava dir.!  O siga, seria més o menys com si una persona robara diners a una altra i després tinguera la pocavergonya de prestar-li els diners robats a un interés altíssim,  perquè cap altre en té de diners.

 

Xe! apunta’m al NOPAGUEIJAESTA. !!  Xe ! quin mal de panxaaaaaaaaaaaa!!

 

 

 

DÓNA VOTS ESCORAR-SE CAP AL CENTRE?

La vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano, diu que  ‘hay que huir de la cuevita de la izquierda porque es atractiva para lamerse las heridas, pero aleja de las mayorías’.

Si aquest és el pensament, l’ideari del PSOE, després de la constant pèrdua de vots de les darreres  eleccions... anem bé! , però que molt bé !!  O siga,   el PSOE  no ha de fer una autèntica política d’esquerra?, S’ha de deixar escorar cap al centre per buscar nous votants?

En tot el que està passant al nostre país, declaracions d’aquest tipus, l’únic que provoca és més desencant i més desconfiança   per a fer front a tots els desgavells de la política actual.

Lamentables  aquestes declaracions.

Com he dit , en altres articles, el partit que ha de substituir al partit actual ha de ser conseqüent,  atrevit, amb les idees clares, nítides, amb polítiques que canvien dràsticament els atemptats contra l’estat de benestar que s’està practicant actualment. Si no és així, el PSOE perdrà les senyes d’identitat  com a  alternativa de govern.

És que el PSOE , ha de continuar amb la política de privatització de la sanitat i de l’educació ?   És que ha  de potenciar, també,  la religió per damunt de la ciència ?  És que ha de  continuar retallant els sou  als funcionaris... ?   És això el que tracta de dir-nos Sra Elena Valenciano?

 Hi ha massa en joc, per tenir que llegir aquest tipus de declaracions, i més del lloc d'on vénen.

JO, SÍ FARÉ VAGA

No cal  que enumere les raons per les quals,  demà , jo sí faré vaga. Tots les sabem , és més ,  les estem patint.

Recorde, que abans de la mort de Franco en 1975, les forces progressistes eixien al carrer, ens manifestaven  i ens mobilitzàvem perquè a Espanya arribara la democràcia. Aquesta agitació social , ( manifestacions, vagues...) donà els seus fruits i s’aconseguí passar de la dictadura a la democràcia . Una democràcia amb una  Constitució , que el poble haurà de dir , si és suficient o pel contrari s’ha de modificar  per condicionar-la a diferents tipus de realitats socials, laborals, territorials  o econòmiques.

Demà, jo, no treballe  i em sume a tota  la gent,  que manifestarà, la seua disconformitat en aquesta política  d’austeritat extrema, dictada per Merkel i els mercats financers i secundada pel  nostre  govern, que està provocant tant de sofriment en el poble.

Demà , jo sé, que estaré lluitant  pel futur dels meus fills , de tots els joves, dels aturats, de la gent que ho ha perdut tot,  per la defensa d’una  educació i sanitat  pública, pels pensionistes , pel xicotet comerç, i per tots els sectors tant socials com econòmics  ... que  estan pagant tant car  una crisi que ells no han provocat.

 

LA JUSTÍCIA FÀCIL

PPe - Xe, que bé  es viu en un país  amb Justícia!!

PPito - síiiii.. ja ho pot dir .ja… molt bé, es viu molt bé!

PPe – Mira… ara si u de fora  vol obtenir un permís de residència només ha de  tindre  160.000 eurets!! es compra un piset i ja té el permís!!

PPito – Me caguen la llet!!  açò si que és just collons!! i legal.. molt legal.

PPe- ahhh.. encara hi ha més... veritat que tu has pagat a hisenda tots els anys el que et correspon?

PPito- Home , clar.. faltaria plus! Tots els anyetsss.. a pagar! ( me caguen Dé..si no ho faig em tanquen a la presó).

PPe – Doncs ara , tots aquells que han posat els dinerets en paradisos fiscals,  si porten el dinerets ací.. Ja no han de pagar tot allò que  no havien pagat.

PPito – Uii.. això està  molt bé, collons!! damunt que els porten.. no voldràs tu que paguen!!.

PPe - clar home, per això és just.

PPito-  molt just , collons . molt just.

PPe- Més justícia justa, mira, 4 mossos apallissen un detingut i els condemnen a 6 anys de presó per tortura… a que  no saps que ha fet el  govern?

PPito- Home,  has tenir en compte que és la policia! collons, la policia!

PPe- Exacte, per això el  govern els ha indultat . No podia ser d’una  altra manera. Hem de ser justs. i legals.

PPito-  Xe, açò és massa tu, la veritat és que vivim en un país , xe.. justísssimm !!..collons!!

PPe-  Ja no vull ni parlar dels estudiants!. xe, el que vulga estudiar que pague. Ni beques, ni històries. Diners per davant!. Tu  tens diners? Sí, a la Universitat. Tu no en tens ? No, a fer la mà.

PPito- Ja està bé.. al final tots anirien a la Universitat! noooo home ! això no seria just.!

PPe- Exacte. No seria just. Qui pot que pague. i qui no .. xe…  que no estudie.! Això és  just .

PPito- Sí,  molt just . i sobretot , constitucional.

PPe – Un altra cosa, ja estem farts, qualsevol por presentar una denúncia en els jutjats,  i així estan ells!!. Plenets de paperassa, de denúncies, els pobrets jutges estan  fins els collons de papers. Sort que tenim  Gallardon, xe.. este home val molt .

PPito- Sí.. i que ha fet ?

Ppe – Doncs, en compte de posar més jutges  i informatitzar la justícia , que seria molt car ,  ha fet un autèntic miracle.

PPito-  Un miracle! per l’amor de Déu! quin miracle?

PPe- El que vulga posar denúncies.. que pague.. collons.. que pague! que tot val diners. Ja està bé. Tu tens dinerets? Sí, posa la denúncia. Tu  tens dinerets ? No, xe, et calles i ja està.

PPito- És just, ja veuràs tu com prompte desapareix la paperassa en els jutjats! ja està bé  home,  ja està bé.

 PPe- Xe, una cosa si que em preocupa molt. Gao Ping i la màfia Xina, tots al carrer.

PPito- Ui.. però no els havien detingut?

PPe. Sí, però no sé que d’un defecte de forma.. unes hores demés que havien estat provisionalment en la presó,  xe.. una tonteria.! però mira  al carrer de moment.

PPito. Això no és just.

PPe. No és just no ,  però clar.. a veure que fas,  no voldràs que el que vaja fet mal una tonteria de forma el tanquen a d’ell?

PPito. – Homeeee clar que no! que això és la justícia. Massa caldria  que algú fóra responsable.! no home no.

PPe – Xe , un altre dia parlarem de Wert,.. és com un toro brau, es creix amb el càstic...

PPito- Un toro brau ?

 PPe.. Ja t’ho contaré home.. que ara tinc pressa.

PPito – Un toro brau!... que haurà fet este sant, perquè tots es posem amb ell.? 

tan fàcil que és ser justs, fer justícia.. i mira que la gent es busca complicacions.. collons!

ELS PRESSUPOSTOS MÉS SOCIALS DE LA DEMOCRÀCIA.

 Quan vaig escoltar aquesta frase en boca de Montoro i davant del Congrés de Diputats, em quedí amb els ulls oberts,  Ho hauré escoltat bé ?! Retalls per tots els llocs, i ara resultarà que són els més socials ? 

On està l’engany?  .Per calcular  quina part del gasto, en els pressuposts, és gasto social (pensions,  prestacions per l’atur, vivenda, sanitat, educació...) es sumen totes aquestes  partides i el resultat es compara amb el gasto total.

 Què ha fet, el Sr Montoro? ha fet els càlculs d’una altra manera, el gasto social es compara amb el total del gasto menys el pagament dels interessos del deute. Com que aquesta partida és molt  substanciosa (38.000 milions) i no se té en compte , això fa augmentar, aparentment, el percentatge corresponent al  gasto social.

Li diria al Sr Montoro, que quan es canvia un procediment per fer càlculs, s’han de presentar ,també, els resultats  amb els criteris anteriors a l’actual pressupost, i a la vegada, els antics amb la metodologia actual. És l’única forma de poder establir una comparació  i demostrar si són o no són els més social. D’altra manera, estem davant d’un nou engany.

M’agradaria, veure  una mica de llum ... al final d’aquest llarg túnel ,que està durant molt anys ja. Però no la veig.  L’atur augmenta cada mes. Hi ha arribat al 25% de la població en edat de treballar. El cor se’m posa en un puny, quan milers i milers de famílies perden la  seua vivenda  per no poder fer front a la hipoteca. Vivendes, que després quedaran deshabitades mentre que les persones queden tirats damunt d’un banc o un portal al carrer.

Darrere de cada  desnonament , hi ha un autèntic drama personal i familiar .

Ja és hora de fer canvis en la llei hipotecaria,  que només protegeix a la banca. Llei , que per cert , és de 1909.

Si el govern , amb diners públics,  injecta capital en la crisi de la  banca,  per què no ho ha de fer en subvencionar i gestionar alternatives per  a totes aquelles persones ,que també per  la crisi, estan perdent la seua vivenda, que és com dir, que ho han perdut tot . 

S’HA DE PENSAR MÉS EN EL CIUTADÀ I MENYS EN ELS MERCATS  I HO ESTAN FENT, JUST,  AL CONTRARI.

UN SUBMARÍ BLAU

 Ningú podia  arribar a pensar que aquesta crisi econòmica poguera produir  tantes desgràcies a la democràcia. Aquesta crisi,  està actuant com un submarí, que dirigit per un govern a les ordres dels mercats financer,  torpedina,  un dia sí  i un altre també,  la línia de flotació  del nostre malalt sistema democràtic. Una democràcia , en la qual , havíem dipositat tantes esperances, després  de la dictadura franquista. Qui anava a pensar que l’estat del benestar construït amb tant d’esforç i lluita poguera desmantellar-se amb tanta rapidesa, premeditació i traidorïa.

Tots, pensàvem que podríem gaudir d’unes pensions dignes en fer-se vells,  que les persones dependents podríem tenir atenció pública,  que la sanitat i l’educació  serien universals ,  públiques i gratuïtes. Però no, amb la política de retalls que aplica el govern del PP, tot aquest edifici està caient sense mirament.

Assistim , a noves lleis , que posem en entredit la justícia. El més rics podran recórrer sentències que consideren injustes, els altres, la immensa majoria no tenen diners per a les despeses judicials prèvies.  Lleis que regulem el dret de manifestació, manipulació dels mitjans de comunicació... És qüestiona , l’Estat de les Autonomies, la utilitat dels sindicats, o fins i tot, que són les famílies les culpables  per haver gastat massa.

 El problema del deute públic es produeix pel sistema de financiació a través de bancs privats que ens cobren interessos fins al 7% , quan el BCE els ha proporcionat, prèviament ,centenars de milions d’euros a l’1%.  

Aquest estat de coses, va  creant en la ciutadania , apatia, desinterès, molts es qüestionen la utilitat del seu vot. ( “total del programa electoral fan el que volen”).

No ens deixem enganyar ! Això és el que voldríem, que els ciutadans estiguen a casa calladets, que no  anem a votar, que no ens manifestem, que ens cregam que aquesta política és la que ens salvarà de la crisi...

Els que manen  estan perdent la por a una revolta popular.
Més prompte o més tard, el poble haurà d’ensenyar les dents, si no volem un canvi radical i molt negatiu per les nostres vides.

 

EL MATRIMONI GAI

 El Tribunal Constitucional   ha rebutjat, aquest dimarts ,el recurs presentat pel PP contra la reforma del codi civil, que va fer el Govern Zapatero el 2005 per permetre el matrimoni gai.

Pel que sembla, el  govern acatarà la sentència i deixarà les coses com estan.

Cal dir , a més , que avui, el  govern francés també ha aprovat la llei de matrimoni homosexual.

 Manifestar , la meua satisfacció plena, perquè a nivell  legislatiu, el col·lectiu homosexual aconseguisca definitivament aquest dret.

Aprofite l’ocasió  per recordar a tota la jerarquia eclesiàstica cristiana, aquests  que prediquen que tots són fills de  Déu, però que al mateix temps condemnen els gais, lesbianes, transsexuals, a  l’infern,  a la crítica  negativa permanent , quan  l’única cosa que ha fet aquest col·lectiu , ha estat  nàixer, a nivell sexual, distint a la majoria. És tracta d’una realitat humana que no pot ni amagar-se ni desconèixer i que cal assumir-la  sense criteris morals excloents. Com tampoc cal condemnar les relacions prematrimonials , els mètodes anticonceptius i la fecundació in vitro o qualsevol  qüestió relacionada amb la sexualitat humana.

Personalment, passe d’aquesta església homòfoba. Entenc, però, que més prompte o més tard, s’empenedirà de tot el mal que està fent en el seu discurs. Clar, que sempre tindran la porta del cel oberta.

Ser diferent no  és un problema, el problema  és ser tractat diferents.

VISIONEU EL VÍDEO QUE US ADJUNTE, NO US EMPENEDIREU !

Cada dia , cada hora. En cada hora de cada dia. Al carrer, a la tenda,  al bar, al parc... en tots els llocs , per tot arreu.. a dalt , a sota, a l’esquerra i a la dreta.. cap ací. o cap allà, TOTS, parlem de política. Ens hem fet economistes a la força. Terminologia econòmica no fa massa temps desconeguda,  ara és quotidiana .La prima de risc, el PIB, els mercats financers, desnonaments, estat del benestar, inflació, recessió..  

Tots en sabem  ja alguna cosa. Ho sabem, perquè només cal observar la història recent, només cal llegir l’opinió d’economistes , només cal fixar-se en la situació de països com Grècia o Portugal... que van de mal en pitjor , per  adonar-nos que l’actual política de retalls de la deessa europea Merkel, i que els seus acòlits del PP, estant aplicant , és a dir , retalls en educació, en sanitat, en protecció social... a més d’una reforma laboral retrògrada, només provoquen  més atur i més recessió. Els retalls, ens amarguen la vida, a canvi de res  i solament ens condueixen a una via autodestructiva de l’economia.

Preparem-nos per al rescat !! amb ell,  més retalls, més destrucció de treball , més recaptació d’impostos, menys despesa sanitària i educativa.  En conseqüència, més protesta al carrer, i més lleis dictatorials contra la llibertat d’expressió. 

El més greu de tot... tant de sacrifici....  I PER A QUÈ ?

L’ESPERANÇA DE CREIXEMENT , JO NO LA VEIG ENLLOC.