QUIN DOLOR QUE TINC!! --- TRANQUIL, ARA ENS EL REPARTIM

 “Gobernar consiste en repartir el dolor “. Aquestes paraules les ha oferit al gran públic, als mitjans de comunicació,  el ministre de justícia, Alberto Ruíz Gallardón.

Repartir el dolor, que bonic. Fins i tot , resulta bucòlic, prometedor: Tenim un gran dolor, i ara , aquest dolor l’anem a repartir entre tots.

 No ens deixem enganyar, en aquesta fórmula de repartiment del dolor, les parts de dolor no són exactament iguals. Els que administren el dolor, polítics convertits a metges, apliquen les teràpies als sofridors ciutadans, convertits en malalts.

 Ací teniu com es fa eixe repartiment del dolor :

-  La sanitat pública s’està privatitzant. La deixen en mans d’empreses, l’objectiu de les quals, com en tota empresa , és guanyar diners. Sabeu, aquestes empreses a què es dedicaven abans? moltes d’elles provenen del boom immobiliari. Acabat aquest “xollo”, canvien d’estratègia... on guanyarem diners ? Als hospitals.  I que podem saber dels hospitals ? Res, lògicament, però veuen negoci i s’hi apunten.

-  Es potencia l’educació privada en detriment de la pública.

- Els diners dedicats a la investigació s’han reduït un 75 %.  Les millors ments científiques espanyoles,  preparen les maletes per anar-se’n a altres països a guanyar-se la vida.

- La reforma laboral, només ha provocat que augmente l’atur, facilitar l’acomiadament  dels treballadors i abaratir el sou. Mentres, els empresaris acumulen cada vegada més beneficis.

-  La religió torna a les aules, potenciada per un govern que no fa cas si la constitució diu que  Espanya és aconfessional. Tornem als anys 40. Els bisbes estan feliços.!

- Els ciutadans , es manifesten... impulsivament, amb la justícia clara de reivindicar els seus drets conculcats.. però la policia els espera . Tu , tu.. i tu.. DNI,  al cap d’uns mesos els hi arriba la multa. La por , s’està instaurant en el nostre país.

- Cada dia, més desnonaments. No interessa canviar una llei anacrònica, que beneficia sempre els mateixos.

-  Ara hauren  de pagar per defensar els nostres drets. Si no tens diners.. No hi haurà possibilitat  de fer justícia.

Darrere d’aquesta situació  està , indubtablement la crisi, però també tota una ideologia política que s’està instaurant paulatinament en la nostra societat. Quan ens adonarem d’aquest canvi, pot ser siga ja molt tard.