UN SUBMARÍ BLAU

 Ningú podia  arribar a pensar que aquesta crisi econòmica poguera produir  tantes desgràcies a la democràcia. Aquesta crisi,  està actuant com un submarí, que dirigit per un govern a les ordres dels mercats financer,  torpedina,  un dia sí  i un altre també,  la línia de flotació  del nostre malalt sistema democràtic. Una democràcia , en la qual , havíem dipositat tantes esperances, després  de la dictadura franquista. Qui anava a pensar que l’estat del benestar construït amb tant d’esforç i lluita poguera desmantellar-se amb tanta rapidesa, premeditació i traidorïa.

Tots, pensàvem que podríem gaudir d’unes pensions dignes en fer-se vells,  que les persones dependents podríem tenir atenció pública,  que la sanitat i l’educació  serien universals ,  públiques i gratuïtes. Però no, amb la política de retalls que aplica el govern del PP, tot aquest edifici està caient sense mirament.

Assistim , a noves lleis , que posem en entredit la justícia. El més rics podran recórrer sentències que consideren injustes, els altres, la immensa majoria no tenen diners per a les despeses judicials prèvies.  Lleis que regulem el dret de manifestació, manipulació dels mitjans de comunicació... És qüestiona , l’Estat de les Autonomies, la utilitat dels sindicats, o fins i tot, que són les famílies les culpables  per haver gastat massa.

 El problema del deute públic es produeix pel sistema de financiació a través de bancs privats que ens cobren interessos fins al 7% , quan el BCE els ha proporcionat, prèviament ,centenars de milions d’euros a l’1%.  

Aquest estat de coses, va  creant en la ciutadania , apatia, desinterès, molts es qüestionen la utilitat del seu vot. ( “total del programa electoral fan el que volen”).

No ens deixem enganyar ! Això és el que voldríem, que els ciutadans estiguen a casa calladets, que no  anem a votar, que no ens manifestem, que ens cregam que aquesta política és la que ens salvarà de la crisi...

Els que manen  estan perdent la por a una revolta popular.
Més prompte o més tard, el poble haurà d’ensenyar les dents, si no volem un canvi radical i molt negatiu per les nostres vides.