ELS PRESSUPOSTOS MÉS SOCIALS DE LA DEMOCRÀCIA.

 Quan vaig escoltar aquesta frase en boca de Montoro i davant del Congrés de Diputats, em quedí amb els ulls oberts,  Ho hauré escoltat bé ?! Retalls per tots els llocs, i ara resultarà que són els més socials ? 

On està l’engany?  .Per calcular  quina part del gasto, en els pressuposts, és gasto social (pensions,  prestacions per l’atur, vivenda, sanitat, educació...) es sumen totes aquestes  partides i el resultat es compara amb el gasto total.

 Què ha fet, el Sr Montoro? ha fet els càlculs d’una altra manera, el gasto social es compara amb el total del gasto menys el pagament dels interessos del deute. Com que aquesta partida és molt  substanciosa (38.000 milions) i no se té en compte , això fa augmentar, aparentment, el percentatge corresponent al  gasto social.

Li diria al Sr Montoro, que quan es canvia un procediment per fer càlculs, s’han de presentar ,també, els resultats  amb els criteris anteriors a l’actual pressupost, i a la vegada, els antics amb la metodologia actual. És l’única forma de poder establir una comparació  i demostrar si són o no són els més social. D’altra manera, estem davant d’un nou engany.

M’agradaria, veure  una mica de llum ... al final d’aquest llarg túnel ,que està durant molt anys ja. Però no la veig.  L’atur augmenta cada mes. Hi ha arribat al 25% de la població en edat de treballar. El cor se’m posa en un puny, quan milers i milers de famílies perden la  seua vivenda  per no poder fer front a la hipoteca. Vivendes, que després quedaran deshabitades mentre que les persones queden tirats damunt d’un banc o un portal al carrer.

Darrere de cada  desnonament , hi ha un autèntic drama personal i familiar .

Ja és hora de fer canvis en la llei hipotecaria,  que només protegeix a la banca. Llei , que per cert , és de 1909.

Si el govern , amb diners públics,  injecta capital en la crisi de la  banca,  per què no ho ha de fer en subvencionar i gestionar alternatives per  a totes aquelles persones ,que també per  la crisi, estan perdent la seua vivenda, que és com dir, que ho han perdut tot . 

S’HA DE PENSAR MÉS EN EL CIUTADÀ I MENYS EN ELS MERCATS  I HO ESTAN FENT, JUST,  AL CONTRARI.