Pàgines

diumenge, 20 de gener del 2013

L'INDULT, EINA PER AFAVORIR ELS DE SEMPRE?

Sembla que aquesta prerrogativa de gràcia, correspon al rei, però, donat que  la persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat, es delega en el govern, el qual haurà de publicar la seua decisió  al Butlletí Oficial de l’Estat.

Si bé , aquesta figura jurídica ha anat modificant-se al llarg del temps ( durant la República per exemple, la constitució de 1931 traslladava la prerrogativa d’atorgar amnisties al Parlament i els indults individuals passaven a ser facultat del Tribunal Suprem; durant l’època franquista, era Franco qui dictava la gràcia)  en l’actualitat, com he dit abans, l’indult és una prerrogativa que té el Govern, el qual pot deixar sense efectes una sanció penal imposada a qualsevol persona per tota classe de delictes. La indemnització que puga portar implícita la condemna  en cap cas es perdona.


Casos relativament recents, segons  El País http://politica.elpais.com/tag/fecha/20121202  :

Los indultos más polémicos de 2012

Además de los casos de los mossos d’Esquadra indultados por el Gobierno ha habido otros casos polémicos este año:
Caso Treball: Josep Maria Servitje (ex alto cargo de Unió Democràtica de Catalunya) y Víctor Manuel Lorenzo (empresario). Desviaron fondos mediante el encargo de informes inútiles. El indulto no contó con el informe favorable del tribunal sentenciador.
Yak 42. Los militares José Ramón Ramírez y Miguel Ángel Sáez habían sido condenados por falsear la identidad de 30 de los 66 fallecidos en el accidente.
Prevaricación urbanística. Tomás Gómez Arrabal (exalcalde del PP de Abdalajís, Málaga), y los ediles de su partido María Teresa Mesa Pernia, Fermín Muñoz Armero y Antonio Pérez Postigo fueron condenados por dar licencias ilegales a sabiendas de que lo eran.
Permisos falsos. Constancio Alvarado, exsecretario de la subdelegación del Gobierno en Cáceres, José Manuel Sánchez Donoso y Luis Calle Fernández habían sido condenados en 2010 por vender permisos falsos a inmigrantes. Las cantidades pagadas por estos a cambio de los papeles llegaban a los 3.000 euros.
Estafa y falsedad. Miguel Escudero Arias-Dávila fue indultado tras ser condenado por la Audiencia Provincial de Madrid como autor de un delito continuado de falsedad en documento mercantil en concurso con un delito de estafa.”

Cal afegir, el cas del kamikaze de Polinyà del Xúquer que circulà 5 Km en sentit contrari. Condemnat a 13 any per provocar la mort d’un jove en un accident, va ser indultat malgrat l’oposició de la Fiscalia i l’Audiència de València.

La sensació que té el ciutadà , davant d’aquests casos , és una vegada més, que hi ha una justícia distinta per a segons quina persona. No s'entén , de cap de les maneres, que uns siguen indultats i altres no.

La credibilitat de la justícia  i del poder executiu  està en entredit, la corrupció està a l’ordre del dia,  i sols ens faltava , que allò que condemnen els tribunals siga anul·lat pel clientelisme o l’amiguisme del govern de torn.

El debat està al carrer. És l’indult  una eina política par afavorir els de sempre ?




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada