Evidentment, les persones, no tenim una sola vocació. Disposem
de multituds de possibilitats de fer o dedicar-se a una cosa o altra. El
context, les habilitats específiques, la situació econòmica , l’entorn
social... determinen , sense cap mena de dubte, la nostra vocació.
Realitzar un treball que ens agrada,
una carrera que ens motiva, realitzar una activitat que ens resulte gratificant,
propicia obtenir uns bons resultats .
No escollir bé, pot provocar una
gran decepció o un fracàs . Els diners , no ho són tot , encara que hem de
pensar, també , en conjugar la nostra vocació amb la possibilitat que la nostra activitat ens
puga proporcionar els ingressos suficient per viure dignament.
Observem un poc l’entorn:
Un mestre ha de ser una persona
que li agrade ensenyar, educar, que estime els seus alumnes, que els motive
perquè puguen aprendre i passar-s'ho bé
al mateix temps.
A un metge li ha d’agradar diagnosticar la possible malaltia i posar
tots els coneixements científics i terapèutics per sanar el pacient.
Un advocat, s’ha de posar en la
pell dels seus clients i ajudar-los a solucionar, de la manera més adients, els
seus problemes legals o penals..
Un jutge, haurà d’aplicar la llei,
de forma justa , coherent, sense
deixar-se portar per febleses emotives.
Podríem seguir,, i seguir .
.especificant característiques vocacional implícites en qualsevol professió... i
seguiríem , seguiríem.. fins arribar a
determinar les característiques d’un polític.
Definir la vocació política, actualment, seria tot un
repte i possiblement una temeritat. Més de 300 polítics imputats per corrupció,
ho diuem tot. Que falla ací, ? No han triat bé la seua vocació.. o pel
contrari la seua vocació és precisament aquesta, omplir-se les butxaques?
Vosaltres teniu la paraula!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada