JOAN ROÍS DE CORELLA

Joan Roís de Corella degué nàixer probablement a Gandia, en una data indeterminada al voltant de l’any 1433, i en el si d’una família de la petita noblesa local. Com a primogènit d’una tal classe, li pertocava de professionalitzar-se en la milícia o en la diplomàcia, ja que la seua condició d’aristòcrata no s’avenia aml l’exercici d’activitats típicament burgeses, com eren la medicina o l’advocacia. Finalment optà per la carrera eclesiàtica, en la qual arribà a ser mestre de teologia, situació que féu compatible amb una notable activitat enamoradissa; la seua amant més peclara fou Caldesa, probablement els sobrenom d’una jove q què l’autor al.ludeix en diverses composicions. Roís de Corella morí a  València , ciutat en què residí sempre, a les darreris de 1497.

TEMA

Aquesta bella balada poètica, expressa el conegut i tòpic tema de la mort per absència d’amor; o simplement , per inexistència de la més lleu declaració positiva de la dama, incapaç de correspondre els sentiments del poeta. Aquest , que es troba malalt d’amor i, conseqüentment, abocat a la mort si no obté la prova decisiva de l’enamorament reconegut, no pot sinó pregar que aquesta se li otorgue; que hi haja, doncs, una mirada amatent de correspondència amorosa.

AUTOR : JOAN ROÍS DE CORELLA

RAIMON  CANTA:

Balada de la garsa i l'esmerla

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il.lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:

"Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tal que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir.

Si muir per vós, llavors creureu
l'amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d'aquell que ara no voleu;

que el mal que pas no em pot jaquir
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja a morir".

Joan Roís de Corella

 

penatge: plomatge;

garsa: bernat pescaire.

esparsa : aïllada, separada, sola.

esmerla : falcó columbarius

ben acordada: ben harmònica.

cant e tenor: amb cadència i modulació.

guarir : restablir-me, sanar.

muir : expire.

jaquir: deixar, abandonar.

girau : gireu, mireu.

 

bibliografia:

- GUIA DIDÀCTICA I COMENTARI DE TEXTOS : JOSEP PALOMERO.