MENTIDES O VERITATS?

  La mentida, si ens ferem una autoanàlisi de la raó per la qual mentim... què en diríem ? de segur , que la llista de raons seria interminable. En dic algunes , mentim per vergonya, per orgull, per no quedar malament, per compassió, per aconseguir el que volem, per convertir-se en protagoniste d’alguna cosa, per no ofendre....xe... jo que sé. seguiu vosaltres la llista .

Afirmar que la mentida forma part de la nostra manera de viure , potser siga excessiu, però no hi ha dubte, que la mentida està instal.lada en el nostre quefer quotidià , més del que seria desitjable.

Dir la veritat, és dir allò que és, i dir mentida, és dir  allò que no és. Clar que, la realitat és interpretable i això implica , diferents possibilitat d’actuació.

La tolerància, davant de la mentida , podria ser  comprensible, si no observem intencionalitat de fer mal o fins i tot , la podem entendre , si  s’ utilitza  per apaigavar un mal major.

Penseu que  sempre hauríem de dir la veritat ?  Penseu que la mentida , és com un catalitzador de la convivència que ens ajuda a digerir els distints comportament humans?   

Aiii,... la mentida!!  quina mentida és.!!

Ep, !! que quede ben clar,  jo no en dic de mentides!! o potser sí ? En tot cas, les que jo puga dir , no hi ha dubte , que són mentides d’aquelles que  no fan mal. I tu ?