UN SOMNI.

 Una sensació d’angoixa m’envaí en transitar per carrerons foscos, miserables i bruts, cadascun dels quals m’anava deprimint més i més. Algun gos furgant en el fem, dos gats que s’amagaven davall uns cotxes bruts. En un portal, damunt d’un gruix cartró , un vell embolicat en una vella manta , dormia  amb els ulls oberts. Tan sols una poqueta llum baixava esmorteïda d’algun fanal dispers.

De repent, la pluja em desperta amb el seu trepidar  uniformement altisonant. Era un somni.

Avui, plou. Sempre que plou, l’aire s’impregna d’una aroma especial. El gris pesat del cel desfent-se en gotes transparents, em provoca melangia, inquietud...m’aboque a la finestra i apegat al vidre entresuat ,contemple  la pluja. Quina sensació !! i quin dia més bucòlic per a seguir somniat. Aquesta vegada, però, despert.