CIÈNCIA-CREÈNCIA

És evident  que les persones són lliures per a professar qualsevol religió  malgrat  les profundes contradiccions entre l’àmbit de la ciència i el de la creència. Tots sabem, que les veritats revelades per la fe, en són desmuntades pel coneixement científic actual. En conseqüència, cadascú, apel·lant a les seues creences  fa el que estima adient, fins i tot, de vegades, posant en perill la seua pròpia salut en el moment que la seua religió xoca amb la medicina.

No hi ha dubte, però,  que optar per un camí o un altre   forma part del dret  de triar cadascú  el que vol.

Ara bé, aquesta situació canvia totalment quan passen de les decisions personals a les decisions públiques,  és a dir, quan aquestes decisions les prenen autèntics creients que disposen de poder.  Ho dic perquè  he escoltat  en boca d’algun ministre, magistrat del tribunal suprem i algun que altre alcalde o alcaldessa,  algunes que altres declaracions  més pròpies d’un frare de l’època medieval que d’una persona suposadament instruïda i democràtica. Caldria  que ens ho plantejarem...o almenys, ferem una xicoteta reflexió.