Darrerament, quan arribe a casa del treball cansat, però al mateix temps satisfet de la meua
tasca...el que més desitge és reflexionar , tancar els ulls i escoltar el silenci. Em costa, trobar
l’equilibri, la calma, la tranquil·litat,
. Sense , proposar-m’ho , la imatge d’un vell humil assegut a una vella cadira,
amb la cara i les mans deteriorades pel
pas del temps em ve al pensamet. Aquest
ancià, plorava quan li contava a un periodista que , els bancs, l’anaven a tirar de sa
casa. Les seues llàgrimes d’angoixa no trobaven consol.
Aquest drama, és el mateix que el
de milers de famílies en el nostre país.
Una persona, pot perdre el treball, o no tindre treball... això , mal que bé,
pot suportar-ho, però si a més a més li lleven la casa , què li
queda?
QUE INJUSTA ÉS, DE VEGADES , LA
JUSTÍCIA.!!
330.000 milions d’euros han eixit
d’Espanya i han anat a parar a Alemanya, això representa
un 30% del PIB. Ens estant dessagnant.
Alemanya, és el nostre enemic, quan més prompte ens
adonem .. millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada