T’HO MEREIXES ,GIOVANNA!!

LA MEUA SOLIDARITAT, EN DEFENSA DEL XICOTET COMERCIANT : DEL BOTIGUER, DEL PROPIETARI D’UN BAR , RESTAURANT , PERRUQUERIA, TALLER , I  TOT UN VENTALL DE NEGOCIS  QUE HOMES I DONES AMB EL SEU TREBALL I  VOLUNTAT FERMA  I EMPRENEDORA,  ACONSEGUEIXEN OBRIR UN CAMÍ EN LA SEUA VIDA.

 Fullejant per entretenir-me, he llegit una història que mereix la nostra atenció. Es tracta  de Giovanna, una  dona de 32 anys, casada amb tres fills de 15, 10 i 4 anys respectivament. L’empresa de construcció , on treballava  el seu marit,  tancà per la crisi immobiliària . Ella , alternava períodes d’atur amb un treball en un supermercat, però el salari no donava per mantenir a tota la seua família  i el  seu germà de 13 anys.

No tenia diners, però si molta força  i il·lusió en  obrir una carnisseria , un dels somnis de la seua vida.  Jove, i amb un somriure permanent als llavis...  i convençuda  que val per aquesta feina... no s’ho pensà dues vegades i reuní els poquets diners  que tenia estalviats,  i decidí llogar una vella carnisseria per portar endavant el seu negoci.

 Quan tot semblava  enllestit, la desgràcia es creua  en el seu camí. A sa mare de 54 anys se li diagnosticà un càncer terminal . Ha d’abandonar el negoci per cuidar-la. Dissortadament, la mare mor després d’un llarg patiment.

 El negoci, amb l’absència de Giovanna, havia anat a pitjor i , per això,  tornà  a la carnisseria  el més aviat possible

Però, dèneu dies després, quan començà a  assimilar la terrible pèrdua de la mare, el pare morí d’un infart.  Giovanna, encara entre llàgrimes, decidí anar a la seua carnisseria, perquè  el negoci,  no s’enfonsara més. Atenia els clients, el millor que podia... encara que , de vegades,  el fil de la veu   es barrejava  amb  un silenci regat per  fines gotes, que li queien dels ulls, i que ella intentava dissimular.

 El mateix mes, va morir el seu sogre. Ella,  ja no podia amb tot. Necessitava ajuda. I no tirà la tovalla.  Se li acudí,  escriure una nota  amb paper i difondre-la pel barri. “ No dic que em compreu solament a mi, però si ho feu tan sols una vegada per setmana, entre tots, la meua il·lusió per mantenir el negoci seguiria”. I va funcionar,.

El seu missatge  arribà als veïns. Tots entengueren la seua situació i el seu missatge. Abans tenia 10 clients fixes i ara en té 85 de mitjana.

Giovanna,  no té paraules per expressar el seu agraïment. Gràcies a tots/es, la carnisseria tira endavant, i dóna , al mateix temps, vida al barri.

Ara pot fer front a les factures impagades, al lloguer del local  i a l’hipoteca del seu pis.

 Per acabar diré, que  el client quan entra  , no solament obté una bona qualitat de productes  a  un preu  raonable..  a més.. tots s’emporten el seu somriure.  Un somriure, del tot merescut.