CARRILLO-CONSTITUCIÓ-CATALUNYA

 Santiago Carrillo, tota una vida en la política. Amb la seua mort,  la major part de la premsa ha destacat  l’ importantíssim paper que desenvolupà en la transició política. El resultat d’aquella transició és la Constitució Espanyola 1978.

 Tan el mateix Carrillo com gran part del ventall  polític actual , ha dit que haguera segut impossible fer el que s’ha fet i arribar on s’ha arribat  sense  que l’esquerra cedira en bastants de les seues pretensions . Ací ,Carrillo fou una peça clau , un catalitzador que, junts a la resta de forces polítiques, va fer equilibris per aconseguir  entre tots un canvi.

Ara bé,  eixe canvi , que l’Estat necessitava i que es plasma en la carta Magna, ens serveix actualment?  Aquesta pregunta la formule després de la multitudinària manifestació catalana, la més nombrosa  que  s’ha fet mai a Catalunya.

El poble català, clama per la seua  independència. Contra la voluntat d’un poble, només cal, respecte a les seues decisions. Això és la democràcia, tan si ens agrada com si no.

Evidentment, en la Constitució no tot són flors i violes. Apareix la configuració de l’estat de les autonomies, però no el concepte d’un Estat Federal. Molt menys permet que una autonomia puga erigir-se en estat sobirà.  El garant en última instància és l’exèrcit. Algunes veus ultra conservadores ja li donen protagonisme, fins i tot algun coronel retirat ha parlat més del compte i tot.

 

La pregunta és , Si la  Constitució espanyola diu que la sobirania radica en el poble i l’exèrcit anul·la la voluntat d’un poble  , Qui té la sobirania?

La Constitució , bé que l’han modificada (per a poder fer el que Merkel vol),  quan ha interessat, sense comptar amb el vistiplau dels ciutadans. Per què no s’ha de poder continuar fent si hi ha un poble que vol ser únicament Estat?

Les armes mai poder fer canviar la voluntat d’un poble.

Unamuno digué  :” Venceréis pero no convenceréis”. No cal que diga a qui i on.