UNES SABATES MOLT CARES.

El diumenge passat, vaig estar en uns grans magatzems  de València. No tenia previst comprar res, encara que, quan hi vaig,  hi ha moltes possibilitats que compre alguna cosa. I.. dit i fet. Unes sabates en cridaren l’atenció. Molt bon acabat, a més,  amb goretex. Mirant-les per ací i per allà , vaig observar que estaven fabricades a  Xina. El seu preu 150 euros , què en rebaixar-les un 50% eixien per 75 €. Aparentment tot sembla correcte. He fet una bona compra.

De camí a casa, pensava... llàstima que les porten de fora, en tant d’atur que hi ha ací...i.. damunt haig de comprar productes fabricats en un altre país!. Ja no n'estava tan satisfet. Com s’ha pogut abaixar tant el preu?.

Mirares per on mirares tot estava rebaixat, 15%, 30%, 50%. Vestits, sabates, frigorífics, pantalons, camises... Encara que no massa gent,  hi havia la suficient per poder comprovar l’eficàcia del reclam, els cartellets amb eixos percentatges tant atractius estaven escurar-nos les butxaques.

Aquestes pràctiques  tant  enlluernadores no ens deixen entreveure el fons de la realitat, la raó per la qual aquests productes estant tant rebaixats, que no són altres que els  llocs on es fabriquen, la seua procedència : Xina, Bangladesh, Marroc... etc, ho fan amb un cost de mà d’obra increïblement inferior a la dels països europeus. Els drets humans, i els salaris són violats sense contemplació.  Jornades de 12 hores diàries, sis dies a la setmana, i amb un salari inferior a 200 € mensuals. Sense drets laborals  ni contractes dignes.

Les grans multinacionals, carreguen els camions, els trens, els vaixells... de mercaderies i les introdueixen a Europa.  Això explica les immenses fortunes , que amb crisi i tot, estan  acumulant importants marques .

En conseqüència, el mercat intern del nostre país està  en atur. Les grans empreses col·locant fraudulentament el capital en paradisos fiscals i damunt fabricant al Tercer Món.

Com diu el refranyer : “ No todo lo que reluce  es oro”. “ Comprar barat a vegades resulta car”.

I tan car que ens està resultant  aquesta globalització , sense llei, sense drets, sense justícia... Uns guanyen, els de sempre; altres perden , els de sempre també.

Escandalós, que aquesta lucrativa pràctica siga  consentida pels països desenvolupats trepitjant, drets laborals, socials  i mediambientals.. sempre al servei dels més rics,  dels que més tenen.

Aquestes sabates,  ja no són tan barates, al final en són molt cares i nosaltres som els que estem pagant la factura.