EL BES...

Amb tota probabilitat el bes és una de les costums que compartim més universals. Apareix en quasi totes les cultures. Ja en el  Kamasutra es feia al·lusió a les distintes formes de besar.

El seu origen és perd en el temps de la història. Alguns creuen que  apareix com a conseqüència que les mares mastegaven el menjar perquè els bebés digeriren millor els aliments.

A l’Edat Mitjana, un bes implicava que el cavaller s’havia de casar obligatòriament amb la dama. Al s.VI, a  Europa , ja apareix com una forma d’afecte entre les persones.

Un bes en la cara, en el front,  o fregant-se el nas ( com els esquimals), un bes papallona, “El bes de Judes”,  El bes del príncep a la “Bella Durmiente”, el bes de la “Rana” quan l’amfibi es transforma en príncep,  el bes de  submissió, ( com el que donà José Bono, en la mà ,  a Roucco Varela) . Ummm... el bes de llengua...en  la llengua que tu vols.

Quanta química pel mig! i quants músculs facials ens fa activar , fins a 34 si és a la boca i 12 si és a la cara. Allibera l’hormona oxitocina que intervé en les funcions sexuals i també produeix endorfines, que són neurotransmissors relacionats amb el benestar

El primer bes, el bes, un bes, tots els besos... No me’n vull deixar ni un.

Quanta informació ens dóna un bes. En pocs segons , ens adonem si som o no compatibles,  si mereix la pena seguir-se besant, o si pel contrari, hem de passar fulla i seguir buscant eixe bes o eixos besos que es queden a viure a dintre nostre per a sempre.

El bes: desig, passió, amor... !! Sabeu què ?  millor  li dic al bes poesia, i així, ja us  ho dic tot.

  

MESTER D’AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d’amar no comporta mesura.

Deixa’t besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l’amor perdura.

No besis, no, com l’esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa’t besar -sacrifici fervent com

més roent més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l’oreig en ta galta?

Deixa’t besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa’t besar

i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Salvat-Papasseit, Joan: “Mester d’amor”. Poesies completes. Barcelona: Ed. Ariel,

Clàssics Catalans, 1983. (p. 110