ERA UN ALTRE TEMPS ...

 Recorde perfectament, quan tenia  dotze anys... a l’estiu... aprofitant  la producció de les marjals (tomates, bajoques, creïlles, melons, alls, cols...)  allà anava jo i la bicicleta del meu pare (bicicleta que era com de la família. Ja em portava  de xicotet amb un sellonet de ferro que el meu pare hàbilment subjectava a la part de darrere ,damunt de la roda)  tots els matins a les  5 i mitja... cap a les marjals  a recollir qualsevol dels productes abans enunciats. Anava  a treballar content, amb ganes de poder contribuir amb un sou de xiquet a la  minsa economia familiar. Després , a l’hivern al mateix temps que estudiava a l’IES del  Port de Sagunt, treballava  els caps de setmana i les vacances de Nadal en la recollida de taronja . L’estudi i el treball podien ser compatibles  . Tots ho entenien i no era cap mèrit el fer-ho, tots ho feiem. Ens educaven d’aquesta manera i cal dir,  ens  ha ajudat a la meua generació  a valorar  l’esforç i el treball com el camí  per poder  realitzar el teu projecte de vida. 

Ara és un altre temps,  la gent no troba ocupació abans dels 30 anys i  cada vegada són més els que la perden quan arriben als 40.

 Amb aquesta crisi,  hem perdut els drets laborals  que tant han costat d’aconseguir després de lluites socials i sang  per arraconar tot tipus d’explotació  dels treballadors  posteriors a  la revolució industrial.

 El sistema ha funcionat bé... ha durat.. quaranta o cinquanta anys.. i ha configurat  l’anomenat  Estat del Benestar , encara que només fóra en xicotets illots del món desenvolupat.

Tot està canviant, el sistema capitaliste  ja no funciona com cal. Si  com deia abans, no trobem ocupació abans dels 30 i tenim molta possibilitat de perdre-la  als 40 ... aleshores parlem  de 10 anys d’activitat laboral i a més amb salaris cada vegada més  esquàlids.

 Quin projecte de vida podem fer els  joves, amb estudis o sense , ?   A quina edat ens haurem de jubilar per poder accedir una  pensió   que ens permeta viure dignament ?

 El sistema , amb tot el que està passant no es sosté... Calen solucions  i ràpides... si tot continua així.. ja no tindren un  Estat del Benestar   si no un estat caòtic.  El que ha passat en Marinaleda sols serà una simple anècdota.