Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català,
considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de
Castellarnau, de la prosa catalana
de fórmules noucentistes.
La producció literària d'Espriu
és extensa, però cal destacar els llibres de poemes El cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de
brau, probablement la seva obra més coneguda, en què desenvolupa
la visió de la problemàtica històrica, moral i social d'Espanya. Al llarg de la
seva obra poètica (d'estil modernista) , Espriu desenvolupa un món propi,
identificat amb "Sinera", que és el nom d'Arenys llegit al revés. Primera història d'Esther és la seva primera obra dramàtica,
qualificada per l'autor com una "improvisació per a titelles", pel
seu caràcter grotesc. Més tard va escriure Una
altra Fedra, si us plau, a petició de l'actriu Núria Espert.
Les musicacions de poemes seus fetes per Raimon han contribuït molt a difondre la seva
obra. Cal remarcar les Cançons
de la roda del temps i el
poema He mirat aquesta terra,
magnífica contemplació de Catalunya mitjançant el paisatge d'Arenys de
Mar. Segons el mateix Espriu, Raimon cantava els seus poemes com ningú no ho
havia fet .
HE MIRAT AQUESTA TERRA
Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan
per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre
bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan
la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan el
vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre
m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan
l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Mentre
comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Quan
la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada