Què és ser feliç en el sentit
tòpic?
En una ocasió, un dels meus fills
em digué :” a tu t’agrada el peix?” i li contestí :” Sí”, a continuació em
preguntà , “ a tu t’agrada la
carn?” i clar, la meua resposta va ser
“Sí”. Respostes del tot lògiques en la immensa majoria de la gent. Vaig riure
la gana quan al final em digué :” doncs si t’agrada la carn i el peix.. ja
estàs salvat !”. Ja, ja... encara ric quan ho pense.
Jo estic salvat! sóc feliç de
poder alimentar la vida gaudint d’uns dels plaers més quotidians. Però, és això
la felicitat? és simplement poder viure
al preu que siga?..
Un gran amic meu JFGA, en l’época
que estudiavem , em compte de dir-li el seu nom , jo li deia “felicitat”, ell
no reia quan ho escoltava simplement assentia, ho tolerava, clar que jo li argumentava “ sempre veus la vessant
optimista de la vida”. Per a ell un 3 en un examen era només que el professor/a
no havia corregit bé o que ell/a no
l’havia entés. (cal dir, que poques vegades treia 3, era molt bon estudiant).
Alguns, però, associen la felicitat en aconseguir grans ambicions
fora de sèrie ( ser milionari, ric financer, polític de masses... ) els seus
objectius són alts, molt alts per quasi tots i així i tot.... és això la felicitat
? Obtenir satisfacció dels nostres
“egoismes” al preu que siga?. Evidentment NO. Hem de treure del compte de la
felicitat els grans objectius, aquells que per ser tan grans i tan llunyans
adopten un perfil utòpic, irrealitzable.
La gent, fa els seus projectes de
felicitat a peu de terra, a un nivell molt tímid, banal, assequible, digam
quotidià, i amb aquesta quotidianitat, amb les xicotetes coses que ens
omplen el camí de la vida, en la simplicitat, en els nostres mal dits
“egoismes, farcim el viure de moments feliços..
Altres , quan han recorregut gran
part del seu trajecte vital, pensen en la salut ( bé absolut que únicament
prenem consciència del seu valor, just en l’ instant en què ens falta). Tenir
salut, hauria de fer sentir-nos feliç.
Que dir, d’aquella dona humil,
pobra en lletres, que ha passat i passa tota la seua vida netejant escales
alienes... que et conta que “ seria feliç si poguera aconseguir no treballar
tant, si tinguera un poc més de temps per a mi”.. Que bonic!
Quantes vegades haurem dit “ jo
seria feliç si...” i el condicional encarna xicotetes coses. No som feliços
perquè ni tan sols arribem a tenir al nostre abast un repertori mediocre de
“satisfaccions”.
Benvolguda “felicitat”, només
eres un concepte abstracte per aquells/es que et busquen com objectiu final.
(camí massa llarg). Per a mi , eres “moments” ,”necessitats”, glopets de
satisfaccions curtes , amb que anem regant la vida simplement per sentir-nos bé .
I ara, voleu que tornem al principi? A tu t’agrada el peix ? i la carn ?..
jajaj. ara mateix que polse les darreres tecles. em sent feliç
, satisfet !!
Ximenera, amb guspires surant
enceses buscant escapar-se del foc, una
tauleta amb mantell molt blanc, cava brut
molt fresc....un poc d’això i un poc d’allò.. un poc de pluja fresca
trepicant el vindre de la finestra, música de jazz ... ummmmmm..
Qui s’apunta?