El diumenge passat, vaig estar en uns grans magatzems de València. No tenia previst comprar res, encara que, quan hi
vaig, hi ha moltes possibilitats que
compre alguna cosa. I.. dit i fet. Unes sabates en cridaren l’atenció. Molt bon
acabat, a més, amb goretex. Mirant-les
per ací i per allà , vaig observar que estaven fabricades a Xina. El seu preu 150 euros , què en
rebaixar-les un 50% eixien per 75 €. Aparentment tot sembla correcte. He fet
una bona compra.
De camí a casa, pensava...
llàstima que les porten de fora, en tant d’atur que hi ha ací...i.. damunt haig
de comprar productes fabricats en un altre país!. Ja no n'estava tan satisfet. Com
s’ha pogut abaixar tant el preu?.
Mirares per on mirares tot estava
rebaixat, 15%, 30%, 50%. Vestits, sabates, frigorífics, pantalons, camises...
Encara que no massa gent, hi havia la
suficient per poder comprovar l’eficàcia del reclam, els cartellets amb eixos
percentatges tant atractius estaven escurar-nos les butxaques.
Aquestes pràctiques tant
enlluernadores no ens deixen entreveure el fons de la realitat, la raó
per la qual aquests productes estant tant rebaixats, que no són altres que
els llocs on es fabriquen, la seua
procedència : Xina, Bangladesh, Marroc... etc, ho fan amb un cost de mà d’obra
increïblement inferior a la dels països europeus. Els drets humans, i els
salaris són violats sense contemplació. Jornades
de 12 hores diàries, sis dies a la setmana, i amb un salari inferior a 200 €
mensuals. Sense drets laborals ni
contractes dignes.
Les grans multinacionals,
carreguen els camions, els trens, els vaixells... de mercaderies i les
introdueixen a Europa. Això explica les
immenses fortunes , que amb crisi i tot, estan
acumulant importants marques .
En conseqüència, el mercat intern
del nostre país està en atur. Les grans empreses
col·locant fraudulentament el capital en paradisos fiscals i damunt fabricant al
Tercer Món.
Com diu el refranyer : “ No todo
lo que reluce es oro”. “ Comprar barat a
vegades resulta car”.
I tan car que ens està
resultant aquesta globalització , sense
llei, sense drets, sense justícia... Uns guanyen, els de sempre; altres perden
, els de sempre també.
Escandalós, que aquesta lucrativa
pràctica siga consentida pels països
desenvolupats trepitjant, drets laborals, socials i mediambientals.. sempre al servei dels més
rics, dels que més tenen.
Aquestes sabates, ja no són tan barates, al final en són molt
cares i nosaltres som els que estem pagant la factura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada