QUÈ ÉS SER FELIÇ ?

 Què és ser feliç  en el sentit tòpic?

En una ocasió, un dels meus fills em digué :” a tu t’agrada el peix?” i li contestí :” Sí”, a continuació em preguntà  , “ a tu t’agrada la carn?”  i clar, la meua resposta va ser “Sí”. Respostes del tot lògiques en la immensa majoria de la gent. Vaig riure la gana  quan al final em digué :” doncs si t’agrada la carn i el peix.. ja estàs salvat !”. Ja, ja... encara ric quan ho pense.

 Jo estic salvat! sóc feliç de poder alimentar la vida gaudint d’uns dels plaers més quotidians. Però, és això la felicitat? és  simplement poder viure al preu que siga?..

 Un gran amic meu JFGA, en l’época que estudiavem , em compte de dir-li el seu nom , jo li deia “felicitat”, ell no reia quan ho escoltava simplement assentia, ho tolerava, clar que  jo li argumentava “ sempre veus la vessant optimista de la vida”. Per a ell un 3 en un examen era només que el professor/a no havia corregit bé o que  ell/a no l’havia entés. (cal dir, que poques vegades treia 3, era molt bon estudiant).

Alguns, però, associen  la felicitat en aconseguir grans ambicions fora de sèrie ( ser milionari, ric financer, polític de masses... ) els seus objectius són alts, molt alts per quasi tots i així i tot.... és això la felicitat ?   Obtenir satisfacció dels nostres “egoismes” al preu que siga?. Evidentment NO. Hem de treure del compte de la felicitat  els grans objectius, aquells que per ser tan grans i tan llunyans adopten un perfil utòpic, irrealitzable.

La gent, fa els seus projectes de felicitat a peu de terra, a un nivell molt tímid, banal, assequible,  digam  quotidià, i amb aquesta quotidianitat, amb les xicotetes coses que ens omplen el camí de la vida, en la simplicitat, en els nostres mal dits “egoismes, farcim el viure de moments feliços..

 Altres , quan han recorregut gran part del seu trajecte vital, pensen en la salut ( bé absolut que únicament prenem consciència del seu valor, just en l’ instant en què ens falta). Tenir salut, hauria de fer sentir-nos feliç.

Que dir, d’aquella dona humil, pobra en lletres, que ha passat i passa tota la seua vida netejant escales alienes... que et conta que “ seria feliç si poguera aconseguir no treballar tant, si tinguera un poc més de temps per a mi”.. Que bonic!

Quantes vegades haurem dit “ jo seria feliç si...” i el condicional encarna xicotetes coses. No som feliços perquè ni tan sols arribem a tenir al nostre abast un repertori mediocre de “satisfaccions”.

Benvolguda “felicitat”, només eres un concepte abstracte per aquells/es que et busquen com objectiu final. (camí massa llarg). Per a mi , eres “moments” ,”necessitats”, glopets de satisfaccions curtes , amb que anem regant la vida simplement per  sentir-nos bé .

 I ara,  voleu que tornem al principi?   A tu t’agrada el peix ?  i la carn ?..  jajaj. ara mateix que polse les darreres tecles.  em sent feliç  , satisfet !!

Ximenera, amb guspires surant enceses  buscant escapar-se del foc, una tauleta amb mantell molt blanc, cava brut  molt fresc....un poc d’això i un poc d’allò.. un poc de pluja fresca trepicant el vindre de la finestra, música de jazz  ... ummmmmm..

 Qui s’apunta?