“En el cas d'Espanya, Krugman creu que l'austeritat i la disciplina
pressupostària "per si mateixa" no poden resoldre els seus
problemes-especialment una aturada proper al 25% - encara que
admet que és necessària en algun grau.”
Els estats membre de la UE, si no estic equivocat , són actualment 27, però només
mana un, Alemanya. La resta de governs vénen a ser com titelles en les mans de
la cancellera Merkel. Meneja els
ninotets com vol. Els hi posa cap amunt
o cap avall.
Si el que afirma Paul Krugman i també molts altres economistes, és que ha d’actuar el BCE per comprar deute sobirà, recapitalitzar el sistema bancari , imprimir diners ... perquè els mercats secundaris abaixen la prima de risc ,
la
pregunta és : Si això és així... quin
sentit té la política d’austeritat que exigeix Merkel i que el govern espanyol , com a bon ninotet s’esforça
en complir ?
Primer, ens deien que és necessari una política d’austeritat, que “nos tenemos que apretar el cinturón”, “ que hem gastat més del que teníem ..” i nosaltres , els ciutadans que ens hem passat tota la vida lluitant per aconseguir tenir una casa o un cotxe , a base d’hipoteques, de crèdits, de fer càlculs impossibles per acabar el mes... ara va i resulta que hem gastat més del que podíem. És que acàs el crèdit no ha estat l’invent del mercats financer per activar la venda de tota la producció que ells mateixos dirigeixen?
Amb
la reforma laboral ens han robat molts dels drets aconseguits després de vagues
, lluites i fins i tot sang. Han abaixat els salaris, han retallat en educació,
en sanitat, pagarem pels medicaments, ens apujaran l’IVA ( significarà entre
700 i 800 € més a l’any per a una
família), la llum, el gas, ...i tot això per a res...L’únic que aconseguirem
serà desactivar encara més el consum i en conseqüència l’economia. Es pot permetre un país com Espanya amb el 25% d’atur tot això?
En conclusió... Si abaixar la prima de risc no és cosa nostra si no del BCE i Merkel, i si amb polítiques d’austeritat l’unic que aconseguim es paralitzar l’activitat econòmica... aleshores... QUÈ COLLONS PASSA ACÍ.?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada