Cada vegada que l’escolte , se’n posa la pell de
gallina, el cor en un puny i no sé quantes coses més que de moment, cal que em
guarde per allò de sonar malament.
Només en una ocasió, vaig decidir fotocopiar la lletra i comentar-la als meus
alumnes....i ... la veritat no ho vaig poder aconseguir, ni tan sols arribí a la meitat de la
cançó. Se’n va fer un nus a la gola, sabeu d’aquells nusos que t’apreten,
i t’apreten... i et posen tant calenta
la pell que necessiten les llàgrimes
dels ulls com a refrigerant? doncs així estava jo. Amb una excusa, que em vingué
just dir, “ara vinc” isquí de la classe
perquè els ulls feren la seua natural funció.
Com deia al començament ARA MÉS QUE MAI ,la
nostra llengua està sofrint un atac acarnissat com no ho havien fet mai abans.
Les fòrmules són moltes i diverses. Al meu
poble, polítics valenciano-parlants utilitzen
el castellà com a llengua habitual de comunicació (estic segur que d’ací a poc utilitzaran
l’anglès o el xinés...) abans que la seua pròpia llengua.
La estratègia és ben senzilla:
- Qüestionar la unitat de la llengua catalana.
(Ací passa que tothom opina, igual que tothom és entrenador de la selecció
espanyola, sobretot , si perd).
- Posar traves en el sistema educatiu, (menys
recursos econòmics, obstacles en els plans d’immersió lingüística, tancar TV3,
posar al front de la conselleria a
polítics que s’avergonyeixen i demanen disculpes i tot , per si en el seu
discurs solten alguna paraula en castellà, evitar publicacions,
- Evitar l’obligatorietat del seu coneixement.
- Convertir en conflictiva la normalització.
- Acabar en el seu ús social. Ara tot en
castellà. !! Qui dóna més!!
Quanta raó tio canya!! amb gaiato si fa
falta... perquè estan enfonsant la
nostra essència com a poble, la nostra identitat...
Quina llàstima que els bous no parlen en
valencià!! igual, encara que només foren
per les banyes, PODRÍEM DECLARA A LA LLENGUA BIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada