Recorde, que abans de la mort de
Franco en 1975, les forces progressistes eixien al carrer, ens
manifestaven i ens mobilitzàvem perquè a
Espanya arribara la democràcia. Aquesta agitació social , ( manifestacions,
vagues...) donà els seus fruits i s’aconseguí passar de la dictadura a la
democràcia . Una democràcia amb una
Constitució , que el poble haurà de dir , si és suficient o pel contrari
s’ha de modificar per condicionar-la a
diferents tipus de realitats socials, laborals, territorials o econòmiques.
Demà, jo, no treballe i em sume a tota la gent, que manifestarà, la seua disconformitat en aquesta política d’austeritat extrema, dictada per Merkel i els mercats financers i secundada pel nostre govern, que està provocant tant de sofriment en el poble.
Demà , jo sé, que estaré lluitant pel futur dels meus fills , de tots els joves, dels aturats, de la gent que ho ha perdut tot, per la defensa d’una educació i sanitat pública, pels pensionistes , pel xicotet comerç, i per tots els sectors tant socials com econòmics ... que estan pagant tant car una crisi que ells no han provocat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada