Mirem-ho d’aquesta manera. Dos
persones ancianes s’han llevat la vida.
Han deixat una nota als seus fills : DESTORBEM però també ens l’
han deixat a tots nosaltres.
Quina societat estem fent? Dos vells, tota una vida treballant, donant
el millor per als seus fills, havent pagat els seus impostos per disposar d’una pensió que els permeta, en arribar l’edat de jubilació, ser
independents, autònoms, poder fer front
a la
vida , per no sentir-se humiliats. Ara , quan tot ho han entregat, quan més necessiten ajuda, just ara, “ destorbem”.
Me’ls imagine sols, desvalguts,
en silenci, asseguts a una vella butaca, l’un al costat de l’altre, amb el cabasset ple de medicaments i el
got d’aigua damunt la taula, amb tristesa , amb soledat. Tal vegada esperant el timbre de la
porta per veure els fills o els néts... Ningú
arribà, ningú està. Soledat.
Han donat la vida als fills, els
han criat i ara , també els han donat la
mort... per no destorbar .
Sembla , que en aquesta societat
tot destorba: els parats, els que no poden pagar la hipoteca, els dependents,
els jubilats, els joves sense feina.
Sembla, que no és bo tenir una
sanitat i una educació universal i pública, no és un bon negoci!. destorba,
Sembla, que les grans empreses no
han de pagar més impostos. Millor
permetre el frau fiscal.
Destorben els professors, els
metges, els invàlids, els indignats, els que ens manifesten per defensar el seu
treball, l’escola, l’hospital, el menjador...
I mentres... els culpables, aquells que mouen
els fils de les lleis, ens somriuen hipòcritament...
Dos vells, s’han suïcidat, 77
ella i 78 ell... tota una vida
treballant... i ara han donat la seua mort .. únicament per
no DESTORBAR !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada