En 2011, exposà, com a invitat, a León en la Galeria Pers Polis.
En 2012 , va ser sel.leccionat per la pintora Marta Sozzi , comissària artística, com a pintor representant d’Espanya a Nova York, concretament en Jadite Galleries , juntament amb altres artistes : Carla Arouesty (Mèxic), Gisela Gaffoglio (Argentina), María Zañartu ( Chile), Gabriela Batista (Panamà).
Posteriorment, una altra vegada, Marta Sozzi el va requerir perquè tornara a exposar en AC Gallery situat a la Plaça Chueca de Madrid, juntament amb Alejandra Bremer(Chile), Lorena Fernández(Colombia) i Gisela Gaffoglio (Argentina) , la qual, ja va exposar amb ell a Nova York.
L’invitaren a exposar en Califòrnia en el Latino Art Museum
de Pomona , i també, en la Fira d’art a Roma i una altra en París en
un Estand d’Espanya. Els va agrair l’interés mostrar, però va declinar
les invitacions per considerar-les massa precipitades pel poc temps que disposava per a la seua preparació.
Actualment està enllestint una exposició individual , encara que no ha posat data ni lloc.
Es considera un pintor independent, bastant refractari a
participar en concursos, tot i que, n’ha guanyat alguns de pintura
ràpida.
Què he de dir de Vicente ! Pepe Aragó, gran professional i millor
persona, em digué ,quan treballaven en el CP Recaredo Centelles de la nostra
ciutat, : “Vicente, ha sigut el millor
alumne que he tingut mai, el més intel·ligent ”. Aquestes paraules , dites per
Pepe, són un gran elogi i més quant són expressades amb el cor en la mà.
Des de ben xicotet, va destacar
amb la pintura, la seua autèntica vocació. Sempre el veia amb el pinzell en la
mà. Si podem afirmar que la pintura és un art amb el qual es naix , Vicente , sense cap mena de dubte , ha nascut
amb eixa llavor artística , que només els grans tenen a dins.
Actualment, la seua pintura ,
viatja , fins i tot, fora d’Espanya. El seus quadres ,van agafant fama, nom i prestigi.
Si alguna cosa ha de posseir una obra d’art, és la seua originalitat. Jo, que sóc un admirador de la seua , la trobe en la utilització que fa del color , en la gran lluminositat que impregna el quadre. La bellesa de la seua obra, no està solament en plasmar la realitat en el llenç, a més , li dóna la màgia de poder imaginar-te-la. L’aire, la claror, la penombra., el color, la llum...aquestos elements, combinant-se en els seus paisatges, provoquen que la seua pintura prenga dinamisme, prenga vida.
El futur d'un artista és
impredictible... però jo aposte per ell com un valor segur.
Ací teniu una breu representació
de la seua obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada