De repent, la pluja em desperta
amb el seu trepidar uniformement
altisonant. Era un somni.
Avui, plou. Sempre que plou,
l’aire s’impregna d’una aroma especial. El gris pesat del cel desfent-se en
gotes transparents, em provoca melangia, inquietud...m’aboque a la finestra i
apegat al vidre entresuat ,contemple la
pluja. Quina sensació !! i quin dia més bucòlic per a seguir somniat. Aquesta
vegada, però, despert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada