Afirmar que la mentida forma part
de la nostra manera de viure , potser siga excessiu, però no hi ha dubte, que
la mentida està instal.lada en el nostre quefer quotidià , més del que seria
desitjable.
Dir la veritat, és dir allò que
és, i dir mentida, és dir allò que no
és. Clar que, la realitat és interpretable i això implica , diferents
possibilitat d’actuació.
La tolerància, davant de la
mentida , podria ser comprensible, si no
observem intencionalitat de fer mal o fins i tot , la podem entendre , si s’ utilitza
per apaigavar un mal major.
Penseu que sempre hauríem de dir la veritat ? Penseu que la mentida , és com un
catalitzador de la convivència que ens ajuda a digerir els distints
comportament humans?
Aiii,... la mentida!! quina mentida és.!!
Ep, !! que quede ben clar, jo no en dic de mentides!! o potser sí ? En
tot cas, les que jo puga dir , no hi ha dubte , que són mentides d’aquelles
que no fan mal. I tu ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada