LA CORRUPCIÓ POLÍTICA.

Segons el baròmetre del CIS desembre 2012, s’ha duplicat la preocupació per la corrupció entre els espanyols. Passa del 9’5% al 17’2% que el mencionen com un dels principals problemes actuals.

On s’ha vist un país democràtic que pertany a la UE, amb una Constitució democràtica, amb un govern democràtic , amb una justícia democràtica  i que tinga més de 300 polítics imputats per presumptes casos de corrupció?

Els ciutadans  coincidim en què s’ha de fer alguna cosa,  però,  com fer-la? . De què disposem per poder exigir justícia? . Què podem fer davant de les decisions polítiques que , fins i tot, mantenen  polítics  imputats per corrupció en els seus escons?  

 Alguns/es,  podríem pensar  que el nostre vot és fonamental per acabar amb aquest estat de coses, però,   no hi ha corrupció també quan un partit polític ,que té poder, incompleix el seu programa electoral ? No ha enganyat els seus votants ?.. Ha passat alguna cosa? 

Si no passa res, si fan  el que fan i tot continua igual, el ciutadà  perd la credibilitat en els polítics , creuen que els principis que mouen a un partit d’un signe o un altre  es perden pel camí, i  l’únic que preval és viure del càrrec. L’ideari polític no existeix.

L’amiguisme, el clientelisme, els assessors  sense cap preparació  posats a dit, és el pa de cada dia .  On anirem a parar amb aquest estat de coses?

  No és corrupció permetre, d’alguna forma, el frau fiscal? No posar tots els mitjans per pal·liar aquesta sagnia constant dels que més tenen són el que menys paguen?

Per posar un exemple més , no us crida l’atenció  el cas Rodrigo Rato?  ara assessor de Telefònica. Com  és possible ?  És que no té cap responsabilitat en el cas Bankia?  

Evidentment, no és solament el cas de Rato, però  és tant recent, amb tantes persones perjudicades, enganyades ... que sembla increïble , que ni tant sols es preocupen del que puga dir  o pensar l’opinió pública al respecte.

I nosaltres, com deia anteriorment, què podem fer ? quin remei ens queda ?

La indignació, creix i creix... fins  on podrem arribar ?

LA TORNADA D'HERODES

Una altra vegada, el bisbe de Córdoba , Demetrio Fernández,  famós per les seues escomeses contra el col·lectiu gai, la sexualitat o les ideologies d’esquerra,  acaba d'incorporar noves barbaritats, al seu llarg currículum de despropòsits.

- “Herodes existe” i que les feministes destrueixen la família. Ja es podeu imaginar que per a d’ell feministes és igual a Herodes.

-  “El feminismo radical se extiende por las escuelas”. Manté que la ideologia de gènere intenta destruir  la família,  però que la força de la naturalesa i de la gràcia és més potent que la força del mal i de la mort. Per això, considera que la família necessita  la redempció de Crist, perquè Herodes segueix viu, i no solament mata innocents  al si matern, sinó que intenta mentalitzar els nostres xiquets, adolescents i joves amb aquesta ideologia, fent-los creure que hi ha altres tipus d'estructures familiars.

En què s’està convertint l’església catòlica? 

 La intolerància, la ignorància, la incultura i perquè no.. l’estupidesa , són els fonaments de drets de la major part de les declaracions del jerarques catòlics.

Al llarg de l’Edat Mitjana, no hi havia problema en el seu discurs. L’infern, el  purgatori, els dimonis amb potes de cabra  o bruixes , epidèmies (que els prelats feien creure que eren un càstig de Déu. ) , provocava pànic, terror,  en una inculta societat feudal. El poder que aconseguien  era absolut.

Avui, aquest discurs  no serveix per a la majoria de la població, però l’església continua la seua particular creuada contra l’infidel i utilitza    les mateixes           armes : diables, infern, cel,  Herodes “ mata-xiquets”...

Com us deia al començament , no us resulta estúpid, ridícul, indignant ?

Què opinen la meitat dels ministres, de l’actual govern, d’aquest tipus de declaracions ?

Quan s’acabarà aquesta colla de vividors involucionistes, que volem canviar  una societat civilitzada en la profunda i tenebrosa Edat Mitjana ?

 

TOT ESPERANT ULISSES

Una altra joia de VICENT ANDRÉS ESTELLES.

 

 

Ones que vénen, mar que s'allunya,

tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Verd el cel i fresc l'estiu,
jove el gran i cec l'altiu,
una taula fa de llit.
Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor,
mils d'amors senten l'enyor,
un enyor se sent ferit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Plou de baix i ens mulla el cap;
juga i guanya qui menys sap;
el cor no vol dir el pit.
Desescric tot el que he escrit!

La raó és  un moble vell;
manar vol qui duu el martell.
Amb el cap estabornit,
desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

5 i 5 mai no en fan 10;
una església et marca el preu;
un canó apunta amb el dit.
Desescric tot el que he escrit!

Plora, plora, no hi ha draps;
beu i canta i trenca els plats;
l'estratègia es cou de nit.
Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,
tot és ben prop, tot és lluny.
Plors que s'enceten, riures que es moren,
quan creus que tens tot s'esmuny.

Què més puc cantar-vos ja?
si la festa no té pa;
el meu cap és un neguit.
Desescric tot el que he escrit!

La tristesa guanya el cant,
l'esperança és un infant,
llibertat: nom imparit.
Desescric tot el que he escrit!

VICENT ANDRÉS ESTELLES.

 

UN VERITABLE REGAL DE REIS

Tots/es  ja estem pensant en el regal que farem el dia de Reis. Cercavila, festa, música, il·lusió... envoltaran, encara que efímerament, el món del xiquet. Ells/es rebran el seu regal i amb ell,  el somriure  i la felicitat dels pares i familiars. Qualsevol acte que contribuïsca al benestar  dels xiquets, sempre serà benvingut.

Una altra cosa és als països en desenvolupament, on les condicions de vida dels menors són lamentables. Milions no van a escola a causa de la pobresa, desigualtat, manca d’infraestructures .. Uns altres,  lluiten per sobreviure. Països on la mortalitat infantil és molt elevada. On la falta d’accés a servicis bàsics de salut , atenció prenatal i pediàtrica, vacunes o una nutrició adequada és pràcticament nul·la.

Per una altra part, el menor és també el col·lectiu més vulnerable a l’abús i l’explotació tant en el treball com en l’àmbit sexual.

No cal ni dir en els conflictes armats actuals, la sagnia de mort innocents que a diari llegim en la premsa.

Hi ha 160 milions de xiquets i xiquetes menors de 14 anys treballant. A més en condicions de perill i esclavitud.

Que siguen , moltes vegades , multinacionals dels països  desenvolupats  les que menyspreant  la legislació  i drets  laborals fomenten i creen aquest estat de coses, resulta autènticament indignant.

 Si els culpables, els polítics , directius, alts càrrecs,  foren processats  en el seu país d’origen  per cometre, amb premeditació  i traïdoria, aquestos atemptats contra els menors, podria ser un primer pas per anar eradicant aquest estat d’explotació.

Acabar amb tot açò, sí que seria un veritable regal de reis.

ELS AMANTS.

 

 

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.

 

 

Considerat el més gran poeta que ha donat el País Valencià des del segle XV. Nascut a Burjassot, fill d'una família de forners, treballà de periodista al diari Las  Provincias. 

 Entre les característiques de la seua obra destacael compromís cívic, especialment al Llibre de meravelles, el gran poema de la postguerra, a l'Ofici permanent a la memòria de Joan Baptista Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941, un cant exaltat a totes les víctimes del feixisme, i a Mural del País Valencià, obra pòstuma i inacabada.

L'amor és també una constant en la seua obra, passant des del sexe més cru al sentiment més espiritual. Utilitza una llenguatge acostat a la parla quotidiana, amb comparacions i adjectivacions abundants. La repetició, el polisíndeton i la paròdia són altres recurso característics.

 

ELS AMANTS

 

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.

De sobte encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos.

No comprenem l’amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles

(i que em perdoni el cast senyor López-Picó)

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.

Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,

ara un muscle i després el peçó d’una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,

i tenim l’enyorança amarga de la terra,

d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les Estances de Riba i les

Rimas de Bécquer.

Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,

car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Andrés Estellés, Vicent.

Mort i pam Antologia poètica. A cura de Carmina Andrés

Lorente. Carena editors. València 2004. Pàg. 23

ENYA

 

 

Lletra, música i poesia en harmonia.

 

Enya: Only Time

 

 

 

 

 

Jarabe de Palo

Jarabe de Palo és un grup espanyol liderat per Pau Donés (1966), que és a la vegada el compositor, guitarrista i cantant. Es tracta d'un grup de rock llatí, relativament conegut a l'estranger i que s'ha emportat un gran nombre de premis entre els quals destaquen els Premis Ondas, apart de nomincacions als Grammy. Van donar-se a conèixer amb el single La Flaca el 1997

  

DEPENDE

 

BONITO

REALIDAD O SUEÑO