GUSTAVO ADOLFO BÉCQUER.

Gustavo Adolfo Bécquer

Va morir jove, als 34 anys d’edat (1836). Possiblement siga el primer poeta que em va obrir els ulls cap a la poesia. 

Tímid, somniador, i contràriament als altres poetes del Romanticisme suggestionats per la bellesa plàstica del món físic, ell destaca per la profunda i majestuosa sensibilitat. Percep  l’existència d’un món misteriós ple de poesia més enllà de les realitats tangibles. Un autèntic crack.

Amb aquesta rima,  tracta d’expressar el dolor de la gelosia, de la desil·lusió del trencament, de la soledat. És pot dir millor que ho diu ell ? 

Quin plaer, endinsar-se en el seu món !!

 

Olas gigantes que os rompéis bramando

en las playas desiertas y remotas,

envuelto entre la sábana de espumas,

¡llevadme con vosotras!

Ráfagas de huracán que arrebatáis

del alto bosque las marchitas hojas,

arrastrado en el ciego torbellino,

¡llevadme con vosotras!

Nubes de tempestad que rompe el rayo

y en fuego ornáis las desprendidas orlas,

arrebatado entre la niebla oscura,

¡llevadme con vosotras!

Llevadme por piedad a donde el vértigo

con la razón me arranque la memoria.

¡Por piedad! ¡Tengo miedo de quedarme

con mi dolor a solas!

QUE INJUSTA ÉS, DE VEGADES , LA JUSTÍCIA.!!

Ningú més que nosaltres mateixos som capaços de saber la reacció que provoca en el nostre ànim una notícia desagradable. Una mirada interna cap a la nostra ment  ens permet, analitzar els nostres sentiments, els pensaments i també les decisions que prenen.

Darrerament, quan arribe  a casa del treball  cansat,  però al mateix temps satisfet de la meua tasca...el que més desitge és reflexionar , tancar els ulls i  escoltar el silenci. Em costa, trobar l’equilibri, la calma,  la tranquil·litat, . Sense , proposar-m’ho , la imatge d’un vell humil assegut a una vella cadira, amb la cara  i les mans deteriorades pel pas del temps em ve  al pensamet. Aquest ancià, plorava quan li contava a un periodista  que , els bancs, l’anaven a tirar de sa casa.  Les seues llàgrimes  d’angoixa no trobaven consol.

Aquest drama, és el mateix que el de  milers de famílies en el nostre país. Una persona, pot perdre el treball, o no tindre treball... això ,  mal que bé,  pot suportar-ho, però si a més a més li lleven la casa , què li queda? 

QUE INJUSTA ÉS, DE VEGADES , LA JUSTÍCIA.!!

330.000 milions d’euros han eixit d’Espanya  i  han anat a parar a Alemanya, això representa un 30% del PIB. Ens estant dessagnant.

Alemanya,  és el nostre enemic, quan més prompte ens adonem .. millor.

 

QUEDA PROHIBIT, PROHIBIR ! ??

Una societat sense  lleis, sembla, ara per ara , utòpica. Tots em som conscients d’aquesta realitat i en conseqüència, de la  necessitat  de la llei.

“Està en la llei!” solem dir. “ Està en la Constitució !”  “Hem de complir la llei !” 

La llei, en conseqüència , regula la nostra existència . Ara bé, si  aprofundint  un poc, al regular el nostre espai vital  condiciona, també , la nostra llibertat. LLIBERTAT, quin concepte més extraordinàri, i quanta sang s’ha vessat al llarg de la història per ella. Unes vegades per evitar-la i unes altres , just pel contrari, per propugnar-la.

Llei i llibertat. Aparentment, un paradigma màgic.  però !!! no us deixeu enganyar, darrere de cada llei hi ha també un retall de la llibertat, són dictades per prohibir. I el que és més injust, sempre beneficien els mateixos. La gent que té el poder  l’aplicarà com voldrà, per això són els amos. Tot ho tenen controlat, previst, per si de cas.No és fruit de la casualitat allò de .” El desconocimiento de la llei no le exime de su cumplimiento”.

La llibertat, per tant, només abraça allò que el poder vol. La llei, retalla la llibertat del poble, dels subalterns i no la del poder. ( I si , en tot cas, la justícia dictamina en contra.. no passa res, ahí està el poder per indultar els seus... jjajaj.) Tot està previst .xiquets.

Si algú, té dubtes.. que pregunte al jutge GARZÓN, !! ENFRONTAR-SE AL PODER PASSA FACTURA!  i si encara no ho té clar... que li pregunte a un aturat/a, als milers de famílies que ho han perdut tot per la crisi , als ciutadans que han agafat queviures del super per exigir que se’ls escolte i un poc més i els tracten com a delinqüents , mentre que els grans banquers ,amb la butxaca plena, són aclamats  o indultats pel poder.

Preparem-nos pel nou canvi, amb molts retalls sanitaris, educatius, de condicions de treball . i com no... de LLIBERTAT. ( Se us han oblidat les imatges de la policia colpejant  al poble  indignat!!? )

Apa !! a complir la llei. La llibertat la podem gaudir en algun poema o tal vegada en algun somni.

 

"PESADILLA EN LA COCINA: ALBERTO CHICOTE"

Xe !! quin programa!

Anem per parts :

 Primera part :

Chicote , un reconegut “chef” , està protagonitzant una  sèrie televisiva, en la qual , un  restaurant que no  és rendible, es sotmet a la supervisió de Chicote amb l’objectiu de detectar els motius pels qual  eixe restaurant no tira endavant.

 
La idea  sembla interessant i , a més,  segons diuen , està aconseguint una bona audiència.

 Chicote, arriba a la cuina, al cor del restaurant...  la inspecciona, obri les prestatgeries, el microones, la nevera.. calaixos ,  passa el seu dit per damunt de les taules i cadires, rasca amb el  ganivet per ací i per allà.. i  continuació  reuneix el chef i els cuiners i els informa de tot allò  que , al seu parer , ha de canviar.

El programa finalitza, amb  un restaurant amb cara nova, net, polit. El propietari amb cara de felicitat . Les taules plenes de gent , assaborint un menjar exquisit i abundant.

 Segona part :

Jo estic , amb la meua família, sopant...i em veig al Xicote agafant per la cua una rata morta que havia trobat dintre d’un  foguer.  Cadàvers de  panderoles pel sòl. Menjar podrit tan dins com fora de la nevera. El banquet brut  de deixalles arraconades pel temps, viandes putrefactes i fètides , uns cuiners sense les mínimes condicions higièniques , tant  amb  la seua vestimenta com  a l’hora de manipular els aliments...Greix groga i humida rajant, ostensiblement, sobre el mateix  menjar que s’està fent al foguer...

No cal que diga més.

 Jo no sé, si aquest programa millorarà o no l’audiència d’Antena3, però em  deixa molt preocupat, quan pense.. sí aquestes situacions  es repetiran  en molts altres restaurants , en els quals, no hi anirà Chicote a solucionar el que ja de per sí ha de ser evident.

 

 

 

EL MATRIMONI GAI

 El Tribunal Constitucional   ha rebutjat, aquest dimarts ,el recurs presentat pel PP contra la reforma del codi civil, que va fer el Govern Zapatero el 2005 per permetre el matrimoni gai.

Pel que sembla, el  govern acatarà la sentència i deixarà les coses com estan.

Cal dir , a més , que avui, el  govern francés també ha aprovat la llei de matrimoni homosexual.

 Manifestar , la meua satisfacció plena, perquè a nivell  legislatiu, el col·lectiu homosexual aconseguisca definitivament aquest dret.

Aprofite l’ocasió  per recordar a tota la jerarquia eclesiàstica cristiana, aquests  que prediquen que tots són fills de  Déu, però que al mateix temps condemnen els gais, lesbianes, transsexuals, a  l’infern,  a la crítica  negativa permanent , quan  l’única cosa que ha fet aquest col·lectiu , ha estat  nàixer, a nivell sexual, distint a la majoria. És tracta d’una realitat humana que no pot ni amagar-se ni desconèixer i que cal assumir-la  sense criteris morals excloents. Com tampoc cal condemnar les relacions prematrimonials , els mètodes anticonceptius i la fecundació in vitro o qualsevol  qüestió relacionada amb la sexualitat humana.

Personalment, passe d’aquesta església homòfoba. Entenc, però, que més prompte o més tard, s’empenedirà de tot el mal que està fent en el seu discurs. Clar, que sempre tindran la porta del cel oberta.

Ser diferent no  és un problema, el problema  és ser tractat diferents.

LA NECESSITAT.

 Avui comença el dia molt nuvolós. De fet, quatre gotes sí que han caigut. El carrer està mullat. Realment, m’he posat a escriure sense saber en què. Això resulta problemàtic, perquè escric  sense un projecte mental, sense tenir una necessitat imperiosa.... EP!! JA ESTÀ, ... ho acabe de dir . NECESSITAT.

Aquesta paraula “necessitat”, ha de venir de molt lluny, però de molt.  Quines haurien segut les necessitats vitals per l’home al llarg del temps?  amb tota probabilitat, la supervivència, o siga el que podríem anomenar “necessitats biològiques” ( menjar, beure,  procrear...) . Clar, avui en dia caldria substituir aquest terme per un altre que tots coneguem perfectament., “articles de primera necessitat” com el pa, l’oli, el vi, la carn , el peix.... Hi ha molts veritat? i fins i tot podríem discutir quins són  imprescindibles i quins no. Ací , entraríem en un profund debat cultural. (només cal  recordar que el pernil i l’oli no s’utilitzen en molts països  i , en canvi , seria impensable el.liminar-los del  nostre).

És evident, que no totes les necessitats  han de ser de primera necessitat. Si es posarem a escriure una llista d’articles que , al nostre parer, ens foren necessaris... hi hauria moltíssima diversitat : sabó, tabac, cervesa, MÒBIL, INTERNET, “APALABRADOS”,FACEBOOK, MESSENGER ... Fins i tot, que us sembla  si afegirem el  LLIT ? Ací, ens passem mitja vida dormint i somniant i l’altra mitja intentant reproduir-nos de mentida, i alguna ( cada vegada menys) de veritat. Bon invent , el llit.

I, el cotxe, la televisió, la ràdio... què em diem d’això?. Si aquests elements desaparegueren.... HAURÍEM DE CANVIAR LA VIDA. A què sí ?  .Fins i tot, és important  la meua butaca, en la qual estic ara assegut, i el rellotge, la maquineta d’afaitar  i el preservatiu, la taula i la mantega amb les torrades i melmelada, l’aigua calenta i  la cocacola, el café ummm!! i la dutxa o el bany, el diari..., els xurros amb xocolata calentet!! déu meu quin tresor!!  I les castanyes torrades ? .. millor ja no dic res....!!

Tot  ens és necessari.. perquè tot forma part de la nostra forma de viure .Tot acaba esdevenint NECESSITAT.

 Ei!! collons!!  l’aspirinaaaaa... , las pastilles del colesterol, les de la hipertensió, el sucre... les pastilles  deeee...!!!

T’HO MEREIXES ,GIOVANNA!!

LA MEUA SOLIDARITAT, EN DEFENSA DEL XICOTET COMERCIANT : DEL BOTIGUER, DEL PROPIETARI D’UN BAR , RESTAURANT , PERRUQUERIA, TALLER , I  TOT UN VENTALL DE NEGOCIS  QUE HOMES I DONES AMB EL SEU TREBALL I  VOLUNTAT FERMA  I EMPRENEDORA,  ACONSEGUEIXEN OBRIR UN CAMÍ EN LA SEUA VIDA.

 Fullejant per entretenir-me, he llegit una història que mereix la nostra atenció. Es tracta  de Giovanna, una  dona de 32 anys, casada amb tres fills de 15, 10 i 4 anys respectivament. L’empresa de construcció , on treballava  el seu marit,  tancà per la crisi immobiliària . Ella , alternava períodes d’atur amb un treball en un supermercat, però el salari no donava per mantenir a tota la seua família  i el  seu germà de 13 anys.

No tenia diners, però si molta força  i il·lusió en  obrir una carnisseria , un dels somnis de la seua vida.  Jove, i amb un somriure permanent als llavis...  i convençuda  que val per aquesta feina... no s’ho pensà dues vegades i reuní els poquets diners  que tenia estalviats,  i decidí llogar una vella carnisseria per portar endavant el seu negoci.

 Quan tot semblava  enllestit, la desgràcia es creua  en el seu camí. A sa mare de 54 anys se li diagnosticà un càncer terminal . Ha d’abandonar el negoci per cuidar-la. Dissortadament, la mare mor després d’un llarg patiment.

 El negoci, amb l’absència de Giovanna, havia anat a pitjor i , per això,  tornà  a la carnisseria  el més aviat possible

Però, dèneu dies després, quan començà a  assimilar la terrible pèrdua de la mare, el pare morí d’un infart.  Giovanna, encara entre llàgrimes, decidí anar a la seua carnisseria, perquè  el negoci,  no s’enfonsara més. Atenia els clients, el millor que podia... encara que , de vegades,  el fil de la veu   es barrejava  amb  un silenci regat per  fines gotes, que li queien dels ulls, i que ella intentava dissimular.

 El mateix mes, va morir el seu sogre. Ella,  ja no podia amb tot. Necessitava ajuda. I no tirà la tovalla.  Se li acudí,  escriure una nota  amb paper i difondre-la pel barri. “ No dic que em compreu solament a mi, però si ho feu tan sols una vegada per setmana, entre tots, la meua il·lusió per mantenir el negoci seguiria”. I va funcionar,.

El seu missatge  arribà als veïns. Tots entengueren la seua situació i el seu missatge. Abans tenia 10 clients fixes i ara en té 85 de mitjana.

Giovanna,  no té paraules per expressar el seu agraïment. Gràcies a tots/es, la carnisseria tira endavant, i dóna , al mateix temps, vida al barri.

Ara pot fer front a les factures impagades, al lloguer del local  i a l’hipoteca del seu pis.

 Per acabar diré, que  el client quan entra  , no solament obté una bona qualitat de productes  a  un preu  raonable..  a més.. tots s’emporten el seu somriure.  Un somriure, del tot merescut.